anàlisi

Manuel Valls a la conquista de l'esquerra

La gran qüestió és si, en un terreny altament polaritzat, el discurs polític de Valls podrà ser escoltat

2
Es llegeix en minuts
 

  / REUTERS / VINCENT KESSLER

França es disposa a franquejar una nova etapa en la inèdita carrera d’obstacles en què s’estan convertint les eleccions presidencials del 2017. L’actual primer ministre, Manuel Valls, acaba d’anunciar la seva candidatura a la presidència i, per tant, la seva renúncia com a primer ministre.

    Havent deixat un marge de respecte pel president François Hollande (després de la seva renúncia l’1 de desembre passat a presentar-se a les eleccions presidencials), Valls recollirà el pesant testimoni de la legislatura que s’acaba, i assumirà amb aquest gest una tasca gens fàcil: intentar guanyar la batalla de les primàries per ser «el candidat de l’esquerra» i construir una alternativa possible enfront dels dos grans candidats de la dreta, François Fillon i Marine Le Pen. Cap de les dues coses sembla guanyada per ara. 

    Les primàries de l’esquerra fan témer una lluita oberta entre els dos principals corrents (les dues esquerres «irreconciliables» en termes del mateix Valls) que han sortit a la llum durant la legislatura d’Hollande: una de més progressista i una altra de més propera a l’esquerra tradicional. Situat sobre el corrent progressista o social-liberal, com prefereixen denominar-la els seus adversaris, Manuel Valls ha deixat la seva empremta de socialista atípic.

    Així, el que va ser ministre de l’Interior entre el 2012 i 2014, ha defensat la criticada acció del Govern en el pla econòmic, com la baixada d’impostos a les empreses, i ha mostrat un perfil dur en les àrees preferencials en què l’esquerra desitja desmarcar-se de la dreta, com la seguretat o la laïcitat. Tot plegat l’ha col·locat en la delicada situació de ser percebut per una part de l’electorat i la part crítica de l’esquerra com una continuació, en cert sentit, de la legislatura d’Hollande.

    En el joc de les primàries, Valls haurà d’enfrontar-se al seu principal rival, Arnaud Montebourg, exministre d’Economia fins a l’arribada de Manuel Macron el 2014 i un dels principals crítics del govern. Segons una enquesta realitzada per IFOP després de la renúncia d’Hollande, un 54% dels francesos consideren que ni Valls ni Montebourg tenen la capacitat de guanyar les eleccions presidencials.

Notícies relacionades

    Si sortís victoriós d’aquesta prova, Manuel Valls hauria de fer front a François Fillon, que ha rebut un fort impuls amb les primàries i un clar mandat: alliberar l’economia i protegir els valors tradicionals; a un Front Nacional que no ha deixat de guanyar pes i que es presenta com a defensor de la classe treballadora i als diversos candidats a l’esquerra del Partit Socialista, entre ells Jean-Luc Mélenchon, a qui les enquestes igualen en intenció de vot de cara a les presidencials (un 14%).

    La gran qüestió és si, en aquest terreny altament polaritzat, el discurs progressista de Valls podrà ser escoltat.