¿Cap on van les reformes a França?

Any reformador número dos, un nou front de batalla s’entreveu a principis del 2018 en el mapa polític francès. Aquesta vegada és el torn de la política d’immigració. En el context de la preparació d’un projecte de llei sobre la política d’immigració i asil que serà presentat el 21 de febrer vinent al Consell de Ministres, una onada de crítiques està portant els membres del Govern, inclòs el mateix president, Emmanuel Macron, a multiplicar les seves intervencions sobre el tema.

El projecte de llei, encara en estat d’esborrany, inclou una sèrie de mesures destinades a reduir la durada dels procediments de demanda d’asil juntament amb l’augment de la retenció administrativa. En aquest cas la polèmica no vindria tant de l’eficàcia o no d’aquestes mesures, encara que també, ja que moltes associacions i experts en immigració les discuteixen, sinó pel sentit general en què el Govern està orientant la reforma.

Per entendre-ho bé s’ha d’assenyalar com a exemple dues accions paral·leles. Per una part, l’intent d’incloure en el text una llista de «països tercers segurs» que hauria implicat incloure no una llista de països d’origen, sinó de trànsit (fora del territori de la Unió Europea). En segon lloc, una circular del mes de desembre relativa a la immigració, però independent del text de llei, que permetria la identificació administrativa dels immigrants als centres d’acollida d’emergència. Donades les reaccions suscitades, la primera mesura va ser eliminada del projecte de llei, i la segona, més coneguda com la circular Collomb pel nom del ministre de l’Interior, ha sigut contestada davant la justícia per diverses associacions d’ajuda als immigrants.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Encara que tot això sembla no desentonar en l’actual context de gestió de la immigració a Europa, a França està generant un debat social important sobre el sentit de l’acció d’un Govern que va ser elegit per la seva «neutralitat» ideològica. Aquesta nova llei, que segons els seus defensors pretén combinar pragmatisme i solidaritat, s’inscriuria per a certs observadors en la tendència a tractar les qüestions de la immigració i l’asil des de la perspectiva de la seguretat, visió tradicionalment defensada per la dreta.

Aquesta estratègia, orientada a parar els peus a la dreta en un dels seus camps predilectes, tindria per als seus crítics la contrapartida d’endurir progressivament les condicions d’acollida. En segon lloc, posa en qüestió el sentit de desenvolupar una política d’immigració nacional tenint en compte el context europeu i les veus que defensen que, sense una coordinació en l’àmbit de la Unió Europea, és impossible una política eficaç en aquest terreny. Emmanuel Macron, que va arribar a l’Elisi amb un discurs proeuropeista sense fissures i volent transcendir la vella divisió entre esquerra i dreta, haurà de ser molt curós particularment en assumptes com aquest, per mostrar als seus votants que segueix equilibrant la balança.