Un horitzó per a Europa

El discurs fet pel president francès Emmanuel Macron pot representar el final d’una època i l’inici d’un nou horitzó per a Europa. Amb aquesta pretensió, almenys, semblen haver sigut escollides cadascuna de les paraules pronunciades al llarg d’una hora i mitja. Pot representar el final del que des de l’Elisi s’interpreta com una dècada cruel, en què Europa ha gestionat amb mà de ferro una terrible crisi econòmica, a costa de la desafecció dels europeus. El brexit i el ressorgiment del nacionalisme i el fanatisme serien la constatació d’un fracàs parcial però extremadament perillós en aquest continent. Una mort lenta però segura d’Europa. Enfront d’això, el president francès proposa construir un nou futur, «jo no tinc línies vermelles, tinc horitzons», ha assenyalat en una clara al·lusió a Angela Merkel, que haurà de compondre, amb aquestes apressants demarcacions, una coalició de govern en les pròximes setmanes.

Donant continuïtat a les propostes de campanya, són cinc els camps en què França ha llançat les seves propostes: en l’àrea de seguretat-defensa, immigració-desenvolupament, economia digital, clima i economia-comerç. Però si aquest discurs era tan atès es deu a la presentació, per primera vegada, de propostes concretes que van des de la creació d’una força europea d’intervenció fins a una agència europea per a la innovació, passant per una oficina d’asil. Més d’una desena de projectes per sortir de la paràlisi en què es troben la Unió i la zona euro. Especialment dirigint-se a aquesta última, Macron ha reiterat el seu suport a la creació d’un pressupost comú, supervisat per control parlamentari i una coordinació de polítiques a través d’un ministre de finances europeu. Anant més enllà, ha evocat la necessitat d’una convergència no solament fiscal, sinó també social.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Obrir nous camins per pensar Europa i pensar en gran ha sigut sens dubte el missatge fonamental del seu discurs. En aquest pensar en gran no ha oblidat els que constitueixen la base i el fi últim d’Europa: els europeus. Així, seguint la tècnica de la campanya electoral del seu partit En Marxa!, Macron ha proposat el llançament d’unes «convencions democràtiques», en les quals els ciutadans i la societat civil siguin consultats per elaborar propostes que serveixin com a fulls de ruta per als governs.  Aquest «mètode Macron», que hauria servit per elaborar el seu programa electoral, seria també aquí la medicina d’una Europa malalta de dèficit democràtic i molesta pel sentiment de greuge d’una ciutadania exclosa del debat polític.

Mentre el president francès desgranava aquest ambiciós programa, a les portes de la Universitat els estudiants es manifestaven per algunes de les mesures adoptades pel Govern, com ara la supressió dels llocs de treball subvencionats o la reforma de la llei laboral. Pot ser que ells representin millor que ningú les síntesis del seu missatge: Europa haurà de fer més, millor i aviat.