Anar al contingut

ELECCIONS AL RECTORAT DE LA UB

Mantenir l'excel·lència i avançar en equitat

Màrius Rubiralta i Alcañiz

És el moment d'aplicar l'experiència per oferir un projecte que doni resposta al desànim i a la idea d'immobilitat

Vivim un temps insegur i convuls, amb una forta incomprensió d’una part de la societat i de la política respecte a l’enorme importància de la universitat com a creadora de coneixement i motor de desenvolupament econòmic. A aquesta realitat s’hi afegeix una legislació universitària que fa més feble el model d’universitat pública que he defensat en les darreres dècades.

L’esforç de la Universitat de Barcelona (UB) en l’aspecte econòmic per reduir el dèficit històric i la despesa, mantenint l’equilibri pressupostari, ha donat el seu fruit en els resultats econòmics equilibrats presentats en els darrers anys, però aquesta política de contenció no pot continuar sinó es percep una millora del finançament del sistema universitari català.

La crisi econòmica i els efectes negatius que sobre el finançament de la universitat pública ha provocat la política d’austeritat indiscriminada i continuada han impactat especialment en la UB, amb una taxa de reposició del professorat allunyada de les necessitats que planteja un acusat envelliment de la plantilla i una forta precarietat laboral.

En aquest escenari, l’increment dels preus públics, acompanyat d’una caiguda real del finançament del model de beques universitàries universitàries estatals, ha implicat un clar retrocés de la igualtat d’oportunitats i l’equitat.

D’altra banda, la pèrdua de talent, com a resultat d’una innecessària competència amb els centres de recerca que depenen directament de la Generalitat, més ben finançats i amb millors infraestructures, compromet la base de la recerca dels nostres departaments i centres propis de recerca, i dificulta el manteniment futur dels avenços assolits amb gran esforç personal i amb mitjans massa limitats des de l’inici de la crisi. Tot i així,  i pel que fa a la generació de nou coneixement en la recerca, els professors i els investigadors en formació i postdoctorals, han mantingut globalment el seu nivell de dedicació i qualitat.

PRESTIGI INTERNACIONAL

Tot això, juntament amb una competència més dura pels pocs recursos públics dedicats a la universitat i a la recerca, provoca que la nostra universitat, com ho han fet d’altres institucions abans, hagi de repensar la seva activitat per poder mantenir el prestigi internacional.

Enfront de la realitat que ens envolta, cal reconèixer la situació en què ens trobem abans d’explorar nous camins i fixar prioritats. Segurament la UB ja no tornarà a ser igual que a finals del segle xx. No es pot tornar a antigues propostes de millora en un entorn econòmic substancialment diferent i amb unes prioritats socials diferents.. 

El futur de la institució s'ha de construir des de dins, mobilitzant el professorat i el personal d'administració i serveis, i comptant amb el personal docent jove

Amb l’actual diagnòstic, cal construir una nova estratègia de millora a partir d’un conjunt de premisses realistes. Ni resignació davant de les dificultats en què ens trobem ancorats,  ni complaença amb les millores aconseguides, malgrat tenir molt present la dificultat en què es trobàvem a les portes de la crisi del 2009.

Cal recuperar una participació més gran de la comunitat universitària per decidir el nou camí que la Universitat de Barcelona ha d’agafar per fer front als reptes en què es troba: participar en el lideratge del sistema universitari públic català, promoure una major acceptació social i parlamentària d’un finançament estable i just per la universitat pública, trobar una fórmula de compromís amb la Generalitat en relació a la recerca d’excel·lència, i pactar un model de sistema sostenible, amb una oferta docent equilibrada que eviti una continuada cursa entre universitats per la demanda.
 

RELLEU GENERACIONAL

I això sense oblidar la necessitat de cercar mesures per atreure talent i de decidir quina ha de ser la política de professorat per afrontar conjuntament un dignificació més gran de les condicions laborals (especialment les dels falsos associats) i una carrera acadèmica que permeti un relleu generacional intel·ligent, que no destrueixi alguns dels nostres punts forts.

El futur de la UB l’haurem de construir des de dins, mobilitzant el professorat i el personal d’administració i serveis, i comptant amb el personal docent jove que s’ha incorporat a la universitat en aquest moment tan difícil.  Caldrà també que la comunitat estudiantil hi participi obertament i per això la institució haurà d’introduir mecanismes que facilitin la seva implicació.

És el moment, doncs, d’aplicar l’experiència per oferir un projecte il·lusionador, realista i convincent, que doni resposta i remei al desànim i a la idea d’immobilitat que s’ha apoderat en els darrers anys d’una part important de la nostra comunitat.

Torna a ser el  moment de reclamar un tracte just per la universitat pública catalana i especialment, en l’actual situació de recanvi generacional, per a la Universitat de Barcelona, que durant els darrers anys ha actuat solidàriament amb el conjunt del sistema universitari.

0 Comentaris
cargando