Gent corrent
«El patriarcat neoliberal ens està trepitjant el coll»
Activista social pels drets de les dones gitanes. Investiga el sexisme en els joves.
Ha estudiat Psicologia perquè l'atrau escrutar «la part lletja del brodat», les connexions ocultes rere el drap. Patricia Caro Maya (Arle, 1982) visita la setmana que ve Barcelona per participar en un congrés sobre noves tecnologies i antigitanisme (25 i 26 de novembre, biblioteca de la Mina). Viu a Madrid.
-Gitana i feminista, ¿com es porta?
-Una vegada em van preguntar si el feminisme gitano era com el comunisme xinès. Per a mi, ser gitana i feminista significa continuar l'estela de les nostres mares i àvies.
-¿Com va començar tot?
-Va ser a l'escola on vaig començar a sentir comentaris i actituds discriminatòries per part de companys i de professors. Llavors, era l'única gitana a la classe i al col·legi, que, per cert, era molt catòlic.
-¿Explicava a casa el que passava?
-No. Els gitanos ho tenim tan interioritzat que ni em passava pel cap plantejar-ho. Sempre havia sigut així.
-Parli'm de la seva família.
-El meu pare havia treballat en el teatre i ara ho fa en una empresa de seguretat; la meva mare, en la venda. És una dona sense estudis però amb un coneixement molt profund de la vida i de la cultura.
-¿I els avis?
-Un avi era tractant de cavalls i l'altre ferrer. Les meves dues àvies venien aixovars; eren dues dones molt independents que aportaven a l'economia familiar el mateix que els seus marits.
-Segueixen patint discriminació.
-Com a dones i com a gitanes. Avui dia és més subtil; es manifesta per absència.
-¿Pot explicar-ho?
-En la llei d'educació, per exemple. Segons les dades que he anat recollint, el percentatge de fracàs escolar en les noies gitanes arriba al 95%. ¿I l'Estat se'n fa responsable?, ¿analitza l'arrel del problema?
-¿Quina és?, ¿on és la causa?
—Fins i tot els professors alberguen prejudicis, l'expectativa que aquestes noies no arribaran a res, que no els interessa estudiar, sinó casar-se i tenir fills.
-Moltes es casen molt aviat.
-No hi ha dades. El que sí que li puc dir és que les institucions no ofereixen alternatives al matrimoni primerenc.
-Però…
-Si obtenir una feina en igualtat de condicions és difícil, per a moltes noies calés l'única manera de canviar d'estatus és a través del matrimoni.
-Investiga el sexisme entre els joves.
-Sí, en diversos grups i, entre ells, els gitanos. I jo no m'atreviria a dir que els gitanos són més masclistes o que les dones gitanes som més submises. També detecto submissió en les dones paies.
-No ho dubto.
-Moltes paies se sotmeten a dinàmiques laborals que fan tornar boja. Han entès que el camí cap a l'alliberament passa per rendir-se a un sistema neoliberal que els trinxa la vida. ¿Quina mena de conciliació familiar reben les paies? ¿Quantes n'acomiaden quan es queden embarassades?
-Succeeix, sí.
-El sistema ens ensenya que el model d'èxit paio és tenir una feina alienant que sostingui un xalet, un marit blanc, la parelleta de nens i el 4x4.
Notícies relacionades-Digui'm, què proposa.
-Veig més fructífer que ens unim unes i altres amb els homes que comparteixen que el patriarcat neoliberal ens està trepitjant el coll. Per a mi el feminisme és un alliberament en grup, de tots.
