Sting enfront del populisme

Les entrades per assistir al concert amb què el cantant britànic Sting va reobrir ahir a la nit la sala Bataclan es van esgotar en una hora. Una dada que expressa dos sentiments: el record sempre present dels terribles atemptats de fa un any i la voluntat dels francesos de no cedir davant els terroristes. Per reobrir la sala on van morir 90 persones, la majoria joves que Libération va batejar com a Generació Bataclan, l'elecció de Sting ha sigut una bona opció. L'excantant de Police sempre ha sigut el que en diem un progre, ecologista i místic. En una entrevista aquesta setmana a Papel, larevista d'El Mundo, Sting qualifica el brexit de «gravíssim error» i les eleccions nord-americanes de «gran farsa», mostra la seva solidaritat amb els refugiats que intenten arribar a Itàlia o Grècia, la seva preocupació pel canvi climàtic i la defensa dels indígenes de l'Amazones.

Però no tot el que ha passat aquest any és un cant a l'esperança. El 13 de novembre del 2015, França va descobrir, amb 130 cadàvers, la pitjor matança després de la segona guerra mundial, que el terrorisme era una cosa indiscriminada, que podia afectar qualsevol. I vuit mesos després, el 14 de juliol del 2016, els 86 morts atropellats pel camió assassí de Niça confirmaven aquella evidència i fracturaven per primera vegada la sacrosanta unió nacional, al desencadenar-se una batalla política entre els partits sense ni tan sols respectar els tradicionals tres dies de dol.

L'enduriment legal, iniciat ja abans dels atemptats del novembre, amb l'aprovació de la llei sobre els serveis secrets el juliol del 2015, va prosseguir amb la declaració i la posterior pròrroga de l'estat d'emergència, en què es permeten escorcolls sense ordre judicial, arrestos domiciliaris i restriccions a la lliure circulació de vehicles i persones. Les forces de l'ordre han augmentat els seus poders i el seu nombre, i algunes llibertats han patit en nom de la primacia de la seguretat i de la «declaració de guerra» al terrorisme proclamada pel president François Hollande després dels atemptats.

Un clima enrarit

Notícies relacionades

Un concert de Sting reobre la discoteca Bataclan de París

Testosterona antiprocés

Mentre l'Estat intenta inventar un islam de França encapçalat per un jacobí sobiranista com Jean-Pierre Chevènement, un estudi de l'Institut Montaigne sobre els musulmans francesos publicat fa dos mesos indica que gairebé la meitat dels joves d'entre 15 i 25 anys són partidaris de laxaria (llei islàmica) i desafectes a la república. A l'altra banda, el Front Nacional no para de créixer, fins i tot entre els joves, així com la islamofòbia, ja sigui en el debat sobre la retirada de la nacionalitat als acusats de terrorisme, en la prohibició del burquini o en el veto al vel a la universitat. Alguns candidats a presidir la república arriben a proposar un Guantánamo a la francesa.

En aquest clima enrarit i amb l'avanç del populisme al Regne Unit, Holanda, Alemanya, Àustria o Hongria, només faltava la victòria de Donald Trump als Estats Units. D'aquí una setmana, sabrem si l'efecte Trump s'encomana a França i si el fins ara candidat favorit en les primàries de la dreta, el moderat Alain Juppé, perd terreny ofegat per l'onada populista.