Les lliçons de viure amb veïns

Ala secció Entre Tots que es publica en aquest diari, dedicat a la vida barcelonina, Fernando Prieto parla dels pisos turístics. És un tema que no és fàcil d’interpretar, perquè hi intervenen molts factors. Barcelona és una ciutat que cada vegada atreu més gent. El que tradicionalment se’n diria «forasters». És a dir, aquella persona que es troba o viu temporalment en una localitat que no és la seva. Està molt bé, però aquest «temporalment» es pot matisar, perquè no és igualment foraster el que passa un dia en una població que no és la seva –s’hi desplaça per fer una gestió, una compra o una visita ràpida–, que el que s’hi instal·la uns quants dies per una visita turística de la ciutat. 

    Tradicionalment aquests turistes s’allotjaven en un hotel, i són molts els que encara ho fan. Però ha aparegut la novetat del turista de pis. Prieto en fa una crítica. Potser justificada per molestos comportaments nocturns. Hi ha turistes que en el pis llogat fan festes nocturnes amb acompanyament de guitarra. Però no hi ha un turista tipus, com no hi ha un barceloní tipus.

Notícies relacionades

Les preguntes que ens deixa l'absentisme universitari

Els ‘apunts’ de Rigola

    Visc al mateix pis des de fa més de 60 anys. He vist com desapareixen uns veïns per anar a una altra casa o perquè havien mort. Ara hi ha nous habitants dels pisos i han aparegut nous veïns. Són gent amable i discreta. Es preocupen dels qui som els «vells veïns» 

–que em sembla que ja som només un parell–. Deu haver-hi a casa algun pis turístic, perquè a l’escala o a l’ascensor trobo sovint persones desconegudes. Aviat seran substituïdes per unes altres. És cert, ja no ens interessem els uns pels altres. La cortesia es limita a trobar-nos a l’ascensor i preguntar: «A quin pis va?». Jo tinc tres amics a l’escala: l’eficaç presidenta i el veí que és un manetes si tinc problemes amb el televisor. El tercer amic és una velleta que entra i surt de casa empenyent un carretó d’anar a comprar. Mai he vist que carregui res. Un dia m’ho va explicar: «El porto per aguantar l’equilibri». És bonic i educatiu viure amb veïns.