CÀRRECS PÚBLICS I ASSUMPTES FAMILIARS

Vots amb cigonya

"El nen sempre entendreix", diuen els manuals de màrqueting polític i això de quedar embarassat en el poder ja és el súmmum

Es llegeix en minuts
Vots amb cigonya

Alberto Estevez

«Capitán, mande firmes». Aquesta va ser la frase que va passar a la història en la presa de possessió de la primera ministra de Defensa d’Espanya, Carme Chacón. Però la imatge, la foto, se la va endur ella, embarassada, passant revista a les tropes. Era un «pelotazo», en boca de Miguel Barroso, llavors el seu marit i secretari d’Estat del primer Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Així ho afirmava Joaquín Leguina al seu llibre 'Zapatero, el gran organizador de derrotas'. L’embaràs, important, quan uneix àmbit polític i àmbit mediàtic. L’alcaldessa Ada Colau no ha sigut la primera de conjugar-ho.

Ara sabem que la lideressa del cap i casal està embarassada de 13 setmanes, i això per culminar una setmana política, la passada, en què ha tocat adjuntar la seva imatge a l’espectacle de l’estàtua de Franco al Born. Això havia quedat d’entre el més amarg del seu fins ara bastant plàcid mandat, però ha sabut rematar dolçament.

Líders i assessors  acostumen a saber fer brillar la feliç notícia d'un embaràs

«El nen sempre entendreix», diuen els més canònics manuals de màrqueting polític. I per això no hi ha polític, a dreta, centre o esquerra, que no tingui una foto fent un petó a una nena o un nen en campanya. Això de quedar-se embarassat al poder ja és el súmmum de la cosa. Evidentment que en la majoria dels casos es fa per raons personals i no polítiques, però un cop en dansa, els líders i els seus assessors acostumen a saber fer brillar el feliç esdeveniment. Els del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, van guardar l’anunci de l’embaràs de la seva dona per a la campanya de les gallegues de fa unes setmanes. I no els va anar gens malament.

EL PUNT ÀLGID DE SUSANA DÍAZ

Susana Díaz, aquestes setmanes tan en voga, i no precisament en clau simpàtica (especialment per als seus), es va convertir el 2015 en la primera presidenta d’un govern autònom que es quedava embarassada durant el seu mandat. Va ser el seu momentum. Va fer campanya, dos mesos després de l’anunci el gener d’aquell any, entre regals per al nadó. La seva imatge de dura alpinista de la política es va dulcificar. I el mateix va passar amb Nicolas Sarkozy quan va anunciar que la seva dona, Carla Bruni, tindria una criatura amb ells a l’Elisi. Ho va fer nou mesos abans de les presidencials franceses del juliol del 2012. En aquest cas, els efectes de la crisi econòmica van pesar més que l’empatia que havia pogut generar la bona nova de la parella, que ho va portar amb una gran discreció. Però la dada era allà. 

Notícies relacionades

El 2000, de la mà del matrimoni Tony i Cherie Blair, va arribar el primer nadó a Downing Street en més de 150 anys. I com tot el que acompanyava aquell Blair encara en estat de gràcia, allò va ser un huracà mediàtic que va convertir Leo, el nou fill del 'premier', en una estrella abans de néixer. Just un any després, el juny del 2001, el seu pare repetia victòria en unes eleccions britàniques. Coses d’aquests nens que sabem que no vénen de París, però sí amb una cigonya que acostuma a portar vots en potència als feliços pares.