Un sector amb necessitat de millorar

Des d’un vessant laboral el turisme és un sector en el qual potencialment es poden concentrar una bona part de les patologies mes significatives del nostre mercat de treball. D’aquesta manera s’hi produeixen la diversitat, la complexitat i la fragmentació de les relacions laborals, atès que el sector inclou un ventall molt ampli d’ocupacions, tant directament vinculades amb el turisme com indirectament. La majoria de les activitats turístiques tenen un component estacional, fet que comporta que moltes de les relacions laborals siguin temporals, amb un alt índex de rotació, i requereixin formes laborals flexibles, no solament en termes d’estacionalitat anual, sinó també dins d’espais més curts de temps, com la setmana o el dia. La flexibilitat està relacionada amb les condicions de treball, caracteritzades per horaris de feina freqüentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en períodes de vacances.

A aquesta situació cal afegir-hi una baixa exigència de qualificació i l’existència progressiva de prestacions mitjançant subcontractacions o empreses interposades. Aquesta situació complica molt el seguiment i la fiscalització de les condicions de treball, atès que el sector també presenta un nivell molt baix de sindicalització. Finalment, el panorama es tanca amb l’existència d’unes baixes retribucions. Aquesta situació comporta que el sector sigui percebut com a poc estable des del punt de vista laboral, i això pot dificultar l’atracció de talent per part de les empreses turístiques. Per això requereix una millora clara per garantir la seva continuïtat com a sector punter en la generació de riquesa, de llocs de treball –avui certament inestables majoritàriament– i de progrés per al país. Hem d’anar cap a un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitació i productivitat.

Serveis de qualitat

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Hem d’introduir una millora de les condicions de treball i de les prestacions que se’n deriven, amb la finalitat de generar uns serveis de qualitat que comportin un augment de la demanda i, en conseqüència, una millora del sector. Hem d’utilitzar les iniciatives del sistema d’ensenya-ment de base combinat amb les universitats i escoles de negoci perquè el sector empresarial aprofiti els recursos educatius com un element bàsic de millora. I hem d’impulsar accions de revalorització del sector entre la població per atraure i retenir el talent i que es percebi que té un bon futur. Però això només serà viable amb una millora de les actuals condicions de treball, que promocionin un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitació i productivitat.

Finalment, cal sobretot  prestigiar les ocupacions del sector. Una via per fer-ho seria la promoció d’acords mit-jançant el diàleg social que millorin l’estabilitat i les condicions de les relacions laborals del sector. En cas contrari, la incidència pot ser negativa i traumàtica a nivell econòmic i social, i el pitjor es que n’hauríem estat advertits i difícilment tindria remei  per recuperar un dels anomenats motors de l’economia.