Anàlisi
jjubierre35646684 siniestralidad laboral160923165012 /
La prestació d'un treball remunerat és un mitjà per guanyar-se la vida però en cap cas és acceptable que comporti la pèrdua de salut de les persones i a vegades de la seva vida i l'exposició incontrolada a factors de risc presents en el lloc de treball.
Aquesta afirmació sembla contradir-se amb el que reflecteixen les recents dades de sinistralitat laboral a Catalunya, segons les quals en un any (juny 2015 / juliol 2016) els accidents de treball han augmentat un 11,6% i en índex (ponderació del nombre de treballadors per cada 100.000 afiliats a la seguretat social ) un 5,52%. Aquests augments es concreten en el darrer semestre d'aquest any en l'existència d'un total de 44.806 accidents de treball en baixa en el mateix període.
La qüestió no és només l'augment de la sinistralitat i la lamentable afectació a la salut de les persones en el treball, sinó l'acceptació social que sembla existir pel que fa a aquest aspecte, de manera que sovint es considera habitual que un augment d'activitat i per tant de la població treballadora comporti automàticament un creixement dels accidents de treball.
No hauria de ser així, perquè amb un augment d'activitat i una població exposada més elevada, hauria d'existir un control més gran i més eficient dels factors de risc presents en els llocs de treball i en canvi la realitat ens indica el contrari.
Les causes en aquest àmbit són múltiples, encara que cal referir-se al sistema de prevenció del país. En aquest sentit l'adaptació de la normativa de la UE va comportar un biaix erroni atès que va primar l'externalització dels sistemes de prevenció en oposició al criteri europeu de la gestió interna. Així es va fomentar la creació de múltiples organitzacions, externes a les empreses, per a la prevenció, oblidant el seu fonament, que no és sinó la seva realització en els centres de treball i durant la prestació. Tanmateix, per aquesta via es va facilitar un compliment formal de la normativa en prevenció, allunyat de la implantació real i eficient per al control dels factors de risc.
Un altre factor per considerar és el possible relaxament de les organitzacions en el control dels riscos, i més quan en èpoques de crisi sembla que aquesta seria una despesa potser qüestionada pel que fa a la immediatesa de resultats, encara que realment manquen factors d'anàlisi directes d'aquesta situació.
Notícies relacionadesPer altra part un dels agents clau en la prevenció com son les Mutues d'Accidents de Treball, han estat objecte d'un canvi regulador (llei 35/2014) per part de l'actual Govern central, que ha suposat una veritable oportunitat perduda per ressituar les esmentades organitzacions com a actors fonamentals, responsables i directes en la prevenció (com per exemple a Alemanya).
Negociació col·lectiva
Si a l'anterior panorama hi afegim l'excés de jornada que sembla despendre's de les dades públiques, així com l'escassetat de tractament que els agents socials donen al tema en la negociació col·lectiva (quan la integritat física hauria de ser el primer objectiu i objecte a tractar i preservar) juntament amb un sistema fiscalitzador que és més formal que de contingut i un fracàs del sistema bonus/malus per tal de primar les empreses que siguin eficients en el control dels riscos, no és estrany que el país, com en tants altres indicadors, dissortadament encapçali les estadístiques de sinistralitat a la Unió Europea.
