El mercat laboral a Espanya (i 2)
Una situació preocupant
Tot i la millora dels indicadors, la realitat de l'ocupació necessita la presa de decisions públiques
Una situació preocupant_MEDIA_2 /
Les dades (EPA) recents sobre el mercat de treball estan generant controvèrsia en relació amb els efectes que la temporalitat de les noves contractacions pot generar en el creixement de l'ocupació per a un país amb elevades taxes d'atur cronificat i massificat, ja que hem passat 27 trimestres de crisi d'ocupació i estem encara a 461.000 llocs de treball de diferència en comparació amb l'inici de la crisi. La qüestió, doncs, no només és sortir de la crisi, sinó com i quines conseqüències pot haver generat tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. Les xifres actuals sembla que indiquen que estem en la fase de sortida de la greu crisi iniciada el 2008, però una anàlisi rigorosa de les dades permet identificar problemes en el funcionament del mercat de treball que requeriran, més d'hora que tard, decisions públiques per a la seva correcció.
Catalunya presenta a mitjans d'aquest 2016 -segon trimestre- un panorama d'indicadors del mercat de treball amb dades que indiquen: un augment de la població ocupada (3.157.000 persones) de manera més o menys ininterrompuda des del 2013 (2.915.000), amb un descens de la població activa (menys 62.000), situació que ha suposat una recuperació de la taxa d'ocupació (66,4%) i un descens de la taxa d'atur (16%).
Un aspecte que cal considerar, no obstant, és la qualitat dels llocs de treball creats, entenent-la com l'exigència d'una necessària estabilitat i perdurabilitat. Una dada prou contundent és que el contracte temporal segueix sent el predominant entre les persones que troben feina com a assalariades, de manera que si abans de la crisi el 30% de la població trobava feina amb contracte indefinit, actualment el percentatge baixa per sota del 20%.
Si analitzem la variació interanual de la població assalariada segons el tipus de contracte, s'observa que entre el 2013 i el 2016 s'han creat gairebé tants llocs de treball amb contracte temporal (105.000) com amb indefinit (98.000). Cal remarcar que l'augment del 8,3% de la població assalariada es concreta en un 48,1% pel creixement de població amb contracte indefinit i en un 51,9% amb contracte temporal. En relació amb els sectors d'activitat, aquells en què la creació de llocs de treball amb contracte temporal té un pes més gran, són la construcció (81%) i la indústria (70,6%) i és més moderada en els serveis (44,3%).
La temporalitat davalla a mesura que augmenta l'edat del col·lectiu. Així, durant els darrers tres anys, la variació del nombre d'assalariats entre el col·lectiu de 16 a 29 anys s'explica en un 124,2% pel creixement del nombre de persones ocupades amb contracte temporal (el nombre de persones ocupades amb contracte indefinit decreix). Per a les persones d'entre 30 i 54 anys i entre les de 55 i 64 anys aquest percentatge se situa en un 55,4% i un 15,3%, respectivament.
Un altre indicador significatiu és el relatiu a la jornada, de manera que la taxa de temporalitat és molt més elevada entre la població que treballa a temps parcial (a l'entorn del 41,1%) que entre la que treballa a temps complet (17%). En aquestes circumstàncies, podríem parlar d'una intensificació de la precarietat, atès que al fenomen de la durada temporal del contracte s'hi afegiria la dedicació a jornada parcial.
En general, podem concloure que si bé en els darrers tres anys les taxes d'ocupació i d'atur presenten una evolució positiva, seguim lluny de recuperar els valors de l'època anterior a la crisi. Malgrat la seva evolució favorable, el valor de les taxes està condicionat per la davallada de la població activa (151.000 efectius menys). Així mateix, les taxes de temporalitat (i en el seu cas de jornada parcial) segueixen sent sens dubte un dels indicadors a millorar.
Malgrat el que s'ha dit anteriorment, en els darrers anys la situació del mercat de treball ha sigut tan negativa i traumàtica (amb la destrucció de més de 703.000 llocs de treball en cinc anys) que cal valorar en la seva justa mesura l'actual evolució (recuperació de gairebé 242.000 llocs de treball), tot i que hem de reconèixer l'impacte de l'estacionalitat en la contractació i la seva temporalitat. Potser haurem d'acostumar-nos a xifres de temporalitat fins fa anys considerades negatives però que actualment -a l'espera de canvis realment estructurals- alleugen la situació d'atur en el mercat de treball.
La situació no deixa de ser preocupant, i malgrat que tècnicament potser no es pot parlar de precarietat en els termes utilitzats per l'OIT (incertesa en la durada, diversos possibles ocupadors, relació de treball encoberta o ambigua, impossibilitat de protecció social... ), sí que sens dubte requereix esforços i correccions, ja que implica unes peculiaritats d'inseguretat pel que fa a la qualitat de l'ocupació i les seves conseqüències salarials i de protecció social.
Sens dubte, queda molt a fer per disposar d'un mercat de treball socialment equitatiu i tècnicament eficient, com a signe de progrés d'un país. Membre del grup d'expertsdel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
