Petit observatori
La vida dels gossos i dels gats
Com passa amb els éssers humans, hi ha gossos companys, gossos poc agradables i gossos súbdits d'un amo. La societat dels gossos no em sembla que sigui gaire coherent. Ho era més l'associació dels seus parents, els llops, que tendien a associar-se hàbilment per fer les seves excursions -incursions- a la recerca d'una presa. Sembla que d'un temps ençà la importància de les seves batudes -perquè era la seva manera d'actuar- ha disminuït notablement. En qualsevol cas no són notícia.
Ignoro què passa a les planúries de Rússia i de Sibèria, però és evident que la importància dels llops s'ha esvaït. Sembla que durant el segle XIX aquesta espècie animal va ser molt castigada. Avui, l'enemistat dels pagesos amb els llops ja només es troba en algunes referències populars que, d'altra banda, sospito que també van desapareixent.
¿Hi ha algú, encara, que digui davant d'una densa foscor que aquella nit és negra «com la gola d'un llop»? I ara que els polítics practiquen amb entusiasme la desqualificació personal dels adversaris, s'apartarien dels tòpics verbals dels mítings els qui fossin capaços de dir que aquell candidat del partit contrari, tan simpàtic com es presenta, és «un llop amb pell d'ovella». Els parents dels llops, els gossos, són animals que no practiquen la traïdoria sinó l'amistat amb els seus amos. No oblidaré mai que, anant per un camí rural, vaig acostar-me a una masia solitària. Van comparèixer sis gossos, que se'm van acostar i desplegar en posició de combat. La meva editora i jo ens vam anar retirant lentament, sense donar-los l'esquena. El meu cunyat, Nèstor Luján, empatitzava amb els gats. La meva cunyada Tin és experta en gossos i gats. Jo no, més aviat els admiro, sobretot quan els veig caminant amb una lentitud elegant, aristocràtica. M'impressiona recordar que els nazis van estimular els gossos perquè aprenguessin a atacar els grups de jueus.
