De rotacions, les justes

Les rotacions les carrega el diable. Aquest concepte tan recent del futbol, que s’ha imposat com una religió incontestable, s’està cobrant molts danys col·laterals. És innegable la necessitat de dosificar l’esforç dels jugadors en els equips que, com el Barça, tenen un calendari tan recarregat. Però una cosa és refrescar l’equip amb alguns relleus puntuals i una altra de molt diferent passar-se de frenada, com sembla que ja ha fet Luis Enrique en un parell d’ocasions aquesta temporada que acaba de començar. I en les dues ocasions, contra l’Alabès a casa i contra el Celta a Vigo, els excessius canvis del tècnic en l’alineació li han costat molt car a un equip que podria encapçalar còmodament la Lliga en aquests moments si hagués fet les coses amb més moderació.

Luis Enrique esgrimeix sempre que és molt fàcil parlar a toro passat. Però és que no és així. Estic segur que qualsevol culer va sospitar el pitjor en els dos casos que he comentat en el mateix moment en què es va assabentar de l’alineació, una hora abans de començar el partit. En el cas de l’Alabès, el dia que debutava l’holandès Cillessen a la porteria, el tècnic li va posar al davant una defensa totalment inèdita, va desmuntar el centre del camp habitual i ho va amanir tot posant un altre debutant al camp, Paco Alcácer.

CORREGIR EL DESGAVELL

Aquest diumenge, a Balaídos, el dia en què el Barça no podia disposar de Messi i Umtiti (dos titulars indiscutibles, pel que s’ha vist fins ara), Luis Enrique també va fer més d’un canvi per línia: al centre del camp es va reservar Rakitic (tocat, és cert) i Iniesta per posar-hi André Gomes i un Arda Turan en qui el mateix tècnic no sembla que cregui com a interior, una posició que en aquest Barça requereix un treball ingent que el turc –per edat o per físic– no sembla en condicions d’efectuar durant els 90 minuts.

L’argument de les rotacions per donar descans als jugadors tampoc se sosté per cap part en el cas del Barça. ¿Quin descans va tenir Iniesta aquest diumenge? Va viatjar a Vigo amb l’equip, es va equipar, va fer l’escalfament i es va veure obligat a jugar 45 tensos minuts per intentar corregir el desgavell de la primera part. Hauria sigut descansar que Andrés s’hagués quedat a casa, còmodament assegut,  veient el partit per televisió.

POSAR L'ARTILLERIA

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La prova que Luis Enrique no creu en el fons en el seu argument que contra l’Alabès i el Celta va alinear l’equip que ell creia més adequat per guanyar el partit està en els canvis que es va veure obligat a fer després. Posa un equip ple de suplents (sí, una paraula maleïda, però certa en el cas d’aquest Barça, que té un onze ideal perfectament reconeixible per tothom), però quan van mal dades recorre als titulars. Ho va fer aquest diumenge a Balaídos (Iniesta per Rafinha, enviant Arda a l’extrem) i ho va fer sobretot contra l’Alabès, en què va posar sobre el camp, massa tard, tota la seva artilleria: ni més ni menys que Iniesta, Messi i Suárez.

De rotacions, les justes. De la mateixa manera que s’han de dosificar els jugadors, també s’han d’entendre els moments. I aquest diumenge era el moment de clavar un cop sobre la taula, aprofitar el tercer empat consecutiu del Madrid a la Lliga i aconseguir el liderat. En lloc d’això, va desnaturalitzar el centre del camp i, un cop perdut el control del joc, els errors individuals en defensa van acabar de condemnar l’equip. No serveix tampoc l’argument que s’acosten dos partits internacionals en els quals els jugadors del Barça estaran molt exigits pels seus països. ¡Que facin rotacions a la seva selecció! Al capdavall, el club és el que els paga.