El dit de la CUP

IColom, impertèrrit, segueix a la seva talaia. Assenyalant al mar, la ruta que ens portaria al port des d'on van partir les seves naus. Curiosament, el seu dit assenyala en direcció contrària al seu destí. Curiosament també, ell no va llevar àncores per descobrir res, encara menys per conquistar, ni per massacrar ni colonitzar, la seva única intenció era arribar a les Índies. Pel camí es va trobar un continent ignot i l'ambició dels homes va fer la resta. La lliçó ja la vam aprendre a primària. Res de nou. Encara que sí que ho és recargolar la història fins a fer caure els abusos del futur sobre els protagonistes del passat. La revisió podria ser inabastable. ¿On marquem els límits? ¿Quanta innocència exigim? Fins i tot el gat de Botero seria condemnable per la perversa inclinació felina a torturar les seves preses abans d'acabar amb elles.

Podem fer revisió de la nostra memòria. També dels símbols. Retirar l'estàtua d'un esclavista com Antonio López és positiu per a la salut col·lectiva i una qüestió de justícia per a les seves víctimes. Plantejar la retirada de Colom és jugar a l'astracanada, a inventar-se desafiaments per cridar l'atenció, a impregnar la política d'ignorància o de frivolitat. Tenim massa morts a les cunetes per banalitzar la memòria. La CUP de Barcelona, com el navegant, vol arribar a un port, però indica el camí contrari. Benvinguda a la inútil, vella i pesada política espectacle.