'Hooliganisme'

Ode la política com a reacció visceral. ¿Tenen dret els polítics, els que ostenten algun tipus de representació, de fer servir les mateixes armes que utilitzaria un aficionat? ¿Es pot intervenir en el comentari del matx si tu ets un dels que hi juguen? Tinc els meus dubtes. Un articulista pot fer broma de la plantofada de Ciutadans al País Basc i a Galícia. Observa la jugada, considera que el partit de Rivera és un invent estrany que està a mig camí de l'eufòria populista i del desgavell ideològic, que neix com a ariet espanyolista contra la muralla de la llengua catalana, i actua en conseqüència. Pot dir, com he llegit a la xarxa: «Déjenos el número y en todo caso ya le llamaríamos». És un resum esplèndid per il·lustrar la nul·la força de Ciutadans i el paper d'estrassa que potser acabarà fent a la política espanyola. Es quedarà a les fosques, si l'elector continua percebent, com va fer aquest diumenge, que és la sèrie B de la superproducció del PP.

¿Un president de la Generalitat -encara que sigui a través de @KRLS, el seu compte personal- pot clavar la punxa de la ironia en la derrota lacerant dels taronges? El cos li ho demana, però ¿no hauria estat millor evitar la temptació? ¿No s'hauria de remetre, exclusivament, al seu perfil institucional? Reaccions com la seva o com la de Gabriel Rufián («Albert, sé fuerte»), s'assemblen a les de Piqué quan perd el Madrid o a les de Ramos quan ho fa el Barça. Hooliganisme.