La gastrònoma de Little Rock

Després d'haver-nos convertit en el país amb més cuiners televisius del món mundial, i amb més programes de cuina de tota la galàxia audiovisual terrestre, ara entrem en una moda nova: comencen a arribar programes que ens alerten sobre els perills d'alguns aliments.

Home, estem d'acord: una cosa és saber cuinar i una altra saber menjar. Són dues coses diferents. Alberto Chicote, sense anar més lluny, està ara mateix immers en la croada de l'aprimament (La Sexta). S'ha posat a règim. Menjava com un descosit, fabades amb morro de porc a dojo i, és clar, s'havia posat com un bocoi. Ara, abans d'estrenar noves entregues de Pesadilla en la cocina, Chicote està debatent-se entre la dieta crudivegana, la paleolítica, la proteica, la hollywoodiana... i al final s'ha decidit per la mediterrània, que és la més sana de totes, efectivament.

Una altra criatura televisiva que també ens ha alertat dels perills del mal menjar, el routier Jalis de la Serna, acaba d'estrenar -també a La Sexta- un programa titulat Enviado especial. En la primera entrega se n'ha anat a la capital d'Arkansas, Little Rock. Ha sigut tremendo. Hi ha un índex d'obesos tan enorme que pel carrer no camina ningú: si fan més de cinc passos, s'ofeguen.

Notícies relacionades

La diplomàcia que necessita Ucraïna

La festa dels 18

Jalis no va trobar cap lloc on li venguessin una poma fresca. L'únic que està a la venda és menjar processat, fast food, com en diuen ells. Va haver d'anar-se'n a diversos quilòmetres. Va pagar per una golden quatre dòlars. ¡Ah! El paisatge d'obesos de Little Rock era esgarrifós. Va visitar el restaurant de més èxit, The Big Pig, i allà va conèixer una riallera dama, d'uns 150 quilos de pes. Davant una taula a vessar de menjar, disfrutava untant les costelles de porc amb dolça salsa maionesa, amb dolça salsa de formatge, amb dolça i picant salsa barbacoa, amb dolça salsa de tomàquet (quètxup). Allò semblava una sucursal de la multinacional sucrera. La dama, Kat Robinson, el va informar que era crítica gastronòmica. ¡Ahh! El meu estimat company Pau Arenós, crític gastronòmic d'EL PERIÓDICO, deu haver flipat veient la seva col·lega, la senyora Robinson.

Aquest treball de Jalis l'haurien d'anar reemetent. Ens ensenya els estralls que causa la indústria de la manipulació alimentària. I, sobretot, ens adverteix de la quantitat de sucre que posen en tot. El sucre és el verí de l'alimentació moderna. El percentatge de nens diabètics cada any augmenta.