Anàlisi

¿Podrem prescindir dels mestres?

2
Es llegeix en minuts
¿Podrem prescindir dels mestres?

Benvinguts al regnat d'una nova cultura. En pocs anys el món ha esdevingut audiovisual, extens, immediat i connectat. El consum d'hores de televisió entre els joves cau en favor de les píndoles de vídeo a la carta. Enmig de tones de banalitat hi troben els vídeos d'un apassionat professor de Standford explicant física quàntica. A un sol clic els enginyers de la NASA acoblen en directe la nova sonda que demà surt cap a Mart. La Khan Academy hi ofereix gratuïtament bones lliçons de matemàtiques i els clàssics de la literatura adopten formats transmèdia.

Cap mestre pot obviar que els nous alumnes arriben a l'aula amb molta informació prèvia, no necessàriament ben articulada. I quan surten de l'aula poden seguir aprofundint-hi sense límits en funció dels seus interessos i les seves potencialitats. L'autoritat del mestre ja no serà mai més la d'un intermediari que subministra els seus coneixements dosificats.

¿Estem a les portes del paradís o de l'infern educatiu? El primer deure d'un mestre serà cultivar la curiositat intel·lectual. Però fins i tot si l'alumne aprèn a discriminar la qualitat i fiabilitat d'un vídeo, gaudir d'accessibilitat il·limitada a bons continguts no és el mateix que aprendre. Els infants han de saber convertir la informació en coneixement rellevant, i aquest, en competències de pensament crític i creatiu. A les plataformes de vídeo no els preocupa que els nostres infants creixin com a persona o ciutadà, només multiplicar els clics i la viralitat. Al bon mestre, sí.

No tot són oportunitats: alguns experts avisen que hiperestimular el cervell dels nostres fills amb el consum de continguts només reforça mecanismes neurològics de recompensa ràpida, minvant així la capacitat de concentració. I l'efecte motivador que tenen els formats educatius digitals està comprovat que decau en poc temps.

Notícies relacionades

Visionar continguts motivadors pot ser un bon recurs però no és el camí: s'aprèn amb activitats analítiques, interactives, reflexives i expressives. No podem substituir l'obsolet model transmissiu dels llibres de text i les lliçons dictades per la idea romàntica que cada infant coneix per si mateix la seva millor manera d'aprendre.

Tasques d'alt valor afegit

El gran repte dels propers anys serà un aprenentatge més personalitzat, en què la tecnologia només és un possibilitador. No feu cas als que us diuen que l'alternativa és la individualització automatitzada de l'educació, malgrat que veurem avenços espectaculars. Els nous software d'analítica d'aprenentatge basats en big data s'integraran amb les plataformes de vídeo i milloraran la seva capacitat de predicció per recomanar activitats a la mida de l'evolució de les dificultats i interessos de cada alumne. ¿Això fa prescindibles els docents? Ben al contrari. Vegem d'exemple el model de clase inversa : el mestre dissenya uns itineraris d'aprenentatge amb vídeos de qualitat i els alumnes treballen aquests continguts autònomament o a casa. El temps de classe serveix perquè els alumnes realitzin activitats, problemes i projectes forjant aquests coneixements amb el mestre. Els mestres poden reduir les tasques de baix valor afegit (transmetre continguts) i centrar-se en les d'alt valor afegit (assessorament didàctic personalitzat i disseny d'activitats). Els nous robots digitals oferiran milions de bons vídeos i aprendran a corregir els exàmens memorístics, però difícilment avaluaran un projecte o faran una tutoria. En el que s'anomena una nova ecologia de l'aprenentatge ens calen més mestres amb aquesta expertesa.