Desokupa i la llei de la selva

Fins que la justícia no actuï amb més celeritat i sensibilitat en les ocupacions, poca justícia hi haurà

1
Es llegeix en minuts

Daniel Estévez, cap de l’empresa Desokupa, responsable d’una trentena de desallotjaments sense ordre judicial a Barcelona, ho té clar. Per a ell, l’activitat de la seva companyia no constitueix cap dilema jurídic ni ètic: «Nosaltres ajudem la bona gent que pateix ocupacions a casa seva». Hi deu haver algun naïf que deu pensar que aquesta frase hauria d’haver-la pronunciat un representant de l’administració de justícia. Doncs no, l’ha dit un senyor que decideix contractar empleats d’aparença física imponent per coartar els okupes i forçar-ne el desallotjament. Un senyor que ha convertit una de les cares del drama de la vivenda en un negoci.

Molts juristes i responsables de l’Ajuntament de Barcelona han expressat els seus dubtes sobre la legalitat de l’activitat que porta a terme Desokupa. Sense entrar en disquisicions legals, almenys té sentit formular unes preguntes. ¿Per què el sistema judicial obliga a entrar en un procel·lós camí d’incert final al propietari que ha vist okupada la seva vivenda (deshabitada) i no diu res quan aquest propietari decideix pagar a Desokupa, una mena de cobrador del frac dels okupes, per aconseguir recuperar la seva propietat per la via ràpida? 

Lentitud i insensibilitat

¿Per què s’és tan garantista en uns casos i tan liberal en altres? ¿Per què els Mossos d’Esquadra afirmen que únicament intervindran si hi ha denúncia per coaccions? ¿Ja ningú actua d’ofici?

Notícies relacionades

Però el que resulta inquietant no és només la inseguretat jurídica. El pitjor de tot és la constatació que se segueix sense actuar sobre la raó de fons del drama dels desnonaments i la seva cosina germana, les ocupacions de vivendes deshabitades per part d’aquells que s’han vist al carrer. A la lacerant realitat de la lentitud i la falta de sensibilitat de la justícia s’està responent únicament amb la llei de la selva, la llei del més fort.

L’administració de justícia i els que decideixen amb quins recursos acabarà comptant haurien de prendre nota del que està passant a Barcelona i vés a saber en quants llocs més. Fins que no es resolguin els litigis amb més celeritat, poca justícia estarà administrant.