La dreta poruga

Com ha escrit Antón Losada, Mariano Rajoy segueix fidel a la seva màxima que el temps és poder. Per demostrar que mana i manarà, ens ha deixat inquiets en ple pont d’agost fent veure que desfulla la margarida de les condicions del pacte que li va oferir Albert Rivera. Com ha dit el líder de Ciutadans, seria allò que no hi ha que el PP bloquegés la investidura de Rajoy. Segur que a Aznar i a molts altres els faria una certa il·lusió, però és difícil imaginar que el comitè executiu porti la contrària al cap. Tan decisiu és aquest organisme que molts ni tan sols sabien que existia, i alguns dels seus membres fa mesos que no hi assisteixen i no ha passat res. Hem de suposar que Rajoy posarà algun però a les condicions de Rivera. El partit dels advocats de l’Estat definirà la seva posició després de rebre un informe jurídic. Passen els anys i seguim immersos en la tecnocràcia del Govern del Pla d’Estabilització, que va culminar el seu treball amb la cèlebre fórmula de Torcuato Fernández Miranda: «De la llei a la llei passant per la llei». Així que el preu per fer legal la democràcia va ser legalitzar el franquisme. El PP segueix volent representar i representa aquesta dreta poruga, que confia més en el BOE que en la seva capacitat de defensar idees, de competir en mercats oberts o de negociar amb els diferents.

Sucumbir als nostres fantasmes 

L’artefacte preferit per inocular-nos a tots la seva por segueix sent exactament el mateix de fa 80 anys: fer-nos sucumbir als nostres propis fantasmes. La possibilitat que el pacte amb Ciutadans impulsi una reforma constitucional ha servit a Andrea Levy d’excusa per recordar que es podria aprofitar l’avinentesa per obrir altres debats, com per exemple el de monarquia o república. Abans de reformar s’ha de saber exactament amb quina finalitat es vol fer, ha rematat la dirigent popular. Vistes així les coses, la democràcia perd gairebé tota la seva gràcia perquè es redueix purament a un conjunt de procediments per executar els acords entre uns quants. Novament, la seva por a nosaltres mateixos, la mateixa que van utilitzar a la Transició, el 23-F o l’11-M. Amb resultats desiguals. Però no volem la seva por.