Anar al contingut

Drets i deures

Ramon Xifré

Mirar les pensions permet veure com funciona una economia. A casa nostra, en aquest debat es projecten els interrogants del nostre model econòmic i també es manifesta la intenció de la política econòmica que ens governa. Des d'aquesta perspectiva, el fet que el govern hagi disposat 1.000 milions d'euros més del fons de reserva té una importància relativa. Demostra que, malgrat la retòrica oficial, estem encara en crisi. En època de bonança econòmica es generen excedents i emplenem la guardiola, i en època de crisi, com ara, la buidem. En aquest punt, si el govern volia complir la llei no tenia marge per fer cap altra cosa. Ara bé, la qüestió de les pensions transcendeix el que passa amb la guardiola.

La despesa en pensions és el resultat de combinar tres factors: la demografia, la taxa d'atur i un tercer factor, que inclou les regles que determinen les pensions en funció de l'historial laboral així com el marc general de finançament. El govern no pot millorar, en el curt termini i de forma directa, ni el primer ni el segon factor. Per tant, la iniciativa es redueix a redefinir les regles i, en tot cas, a reformar el sistema de finançament.

¿Què han fet les dues últimes reformes del sistema, del 2011 i el 2013? En resum, han introduït tres canvis amb l'objectiu de reduir les pensions progressivament. Primer, els qui es jubilin després de la reforma cobraran una pensió menor que una persona amb el mateix historial laboral. Segon, la pensió es començarà a cobrar més tard perquè s'allarga l'edat de jubilació. Fins i tot amb aquestes retallades, els costos de les pensions no es poden controlar prou per l'envelliment de la població. Per aquest motiu, la reforma del 2013 previsiblement congelarà totes les pensions (amb increments nominals del 0,25% anual) durant un bon grapat d'anys. El resultat: a Espanya s'ha dut a terme un dels enduriments més severs en comparació amb els països de la UE orientat a reduir considerablement la pensió mitjana real.

Les prioritats polítiques

¿Hi ha alternatives? La resposta quasi sempre és «depèn». Depèn de quines són les prioritats polítiques, dels principis que es volen fer passar al davant. A Espanya el principi dominant ha estat reduir la despesa del sistema per fer-lo sostenible sense comptar amb ingressos externs. I, de fet, encara s'hauran de fer més retallades si s'han de complir els compromisos amb la Comissió Europea.

Altres països, amb perspectives demogràfiques semblants, també han reduït costos, però simultàniament han explorat les possibilitats de fer viable el sistema per la via d'augmentar els ingressos. Es pot pensar a incrementar les cotitzacions (a Espanya, les que paga el treballador són relativament baixes), eliminar el topall a les cotitzacions, crear impostos nous finalistes per a les pensions, lluitar contra el frau, etc.

Les pensions dignes són drets dels ciutadans i formen part del nucli del contracte social. Si els polítics volen fer nova política, poden començar per complir amb el seu deure de trobar fórmules per fer sostenible el sistema de pensions i, a la vegada, respectar els nostres drets.

Temes: Deures Pensions