La roda
'Trumpització' dels esperits
Un dels objectius del gihadisme és trencar o agreujar la ruptura de la cohesió de les societats occidentals. A França, els dirigents polítics, amb excepció del Front Nacional de Marine Le Pen, havien respectat el principi de mantenir la unitat contra el terrorisme. Així va ser després de l'atac a Charlie Hebdo i en els atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. Però l'atemptat de Niça ha trencat totes les convencions i l'oposició ha exigit al Govern més duresa. Malgrat que es tracta de l'atac d'un llop solitari amb dubtoses vinculacions organitzatives amb el gihadisme, o precisament per això, els polítics han decidit traspassar la línia vermella de la unitat. El més sorprenent és la declaració d'Alain Juppé, un polític moderat, que el primer dia va dir que «si s'haguessin pres totes les mesures», l'atemptat «no s'hagués produït». Aquesta falta de contenció únicament s'entén per raons electorals. Juppé encara és el candidat favorit en la primària de la dreta per a les presidencials de l'abril del 2017, però Nicolas Sarkozy se li menja terreny en les enquestes. Sarkozy ha sigut el més suau, tot i llançar els seus peons i fer mesos que denuncia la «falta d'autoritat de l'Estat».
La utilització partidista de l'atemptat encara és més xocant si es recorda que França segueix des del novembre del 2015 en estat d'emergència, que permet a les autoritats fer escorcolls sense ordre judicial, decretar arrestos domiciliaris, prohibir manifestacions i impedir la circulació de persones i vehicles. Davant aquesta allau de crítiques, Manuel Valls, gens sospitós de ser tou, ha denunciat que es pretén posar en qüestió l'Estat de dret i ha utilitzat un concepte polític: «La resposta a l'Estat Islàmic no pot ser la Trumpització dels esperits», frase en què Donald Trump substitueix Le Pen. ¿Premonitori?
