Els enemics de la Pàtria

Fa 80 anys, la matinada del 17 al 18 de juliol del 1936, el general Francisco Franco llançava un missatge que es pot catalogar com l’acta fundacional de l’Aixecament Nacional. Val la pena rellegir el text, una declaració de guerra en tota regla després reproduïda pel diari 'Abc'. «¿És que podem abandonar Espanya als enemics de la Pàtria? (...) Que ho facin els traïdors, però no ho farem els que hem jurat defensar-la», finalitza l’arenga.

L’epístola del militar gallec va ser el pròleg de tres anys de guerra civil que va deixar una reguera de sang que encara no ha coagulat: 200.000 morts i 114.000 desapareguts en els dos bàndols. Molts d’ells encara són en cunetes i fosses comunes per exhumar. L’epíleg a quatre dècades de dictadura i repressió va ser una Transició modèlicament desmemoriada: sense honors a les víctimes ni càstig als botxins. És a dir, amb vencedors i vençuts, una altra vegada.

Notícies relacionades

La guerra lluny de la trinxera

Així s'hauria gestat a Whatsapp la sublevació del 18 de juliol

Els aliats feixistes del règim van perdre la posterior guerra mundial, que va enquistar l’autarquia espanyola i va dividir en dos el mapa d’Europa, amb el 'teló d’acer' com a ominosa frontera. Però almenys l’ocàs dels vells imperis va permetre que a la meitat occidental del Vell Continent els estats es modernitzessin i arrelessin la democràcia i la prosperitat. D’aquestes tres virtuts, únicament a la tercera es va poder acostar l’Espanya franquista, de manera tardana i mal repartida. La mort del dictador al seu llit va presentar l’adveniment de la democràcia no com una conquista, sinó com una concessió. I tota concessió exigeix contrapartides: aquí, un exercici d’amnèsia col·lectiva que, juntament amb els 40 anys de tirànica hibernació, expliquen les malformacions d’una democràcia òrfena de cultura democràtica.

Franco, present

Encara avui es patrimonialitza la pàtria. O es demonitza els adversaris com a «traïdors». Els pactes aliens són complots. Les tensions territorials, vigílies del «dessagnament» de la nació. I la Constitució s’apuntala com a palissada. Conceptes textualment presents tots en la diatriba colpista de Franco. Molt hem avançat aquestes dècades; no és pas poc el que encara ens queda per aprendre.