Turistes, despesa i empreses

1 Turistes. No s'ha de dir mai blat fins que no és al sac i ben lligat. Ara bé, en aquest moment de l'any i tenint en compte l'evolució dels viatgers internacionals i nacionals cap a Espanya durant el primer semestre, podem assegurar que el 2016 serà un any turístic més bo que el passat, fins i tot en el pitjor dels escenaris del brexit. S'ha de tenir en compte que el 2015 va significar un canvi de ritme important. Fins llavors, des del començament de la crisi, el comportament dels turistes internacionals es mostrava capbaix, i el dels nacionals, més que esquifit. Doncs bé, la normalització del primer i la sortida del túnel del segon van ajudar a canviar la tendència. Aquest 2016 això ho consolida definitivament.

Continuarem com a destí refugi, com els últims 25 anys. A la llarga llista de països mediterranis amb handicaps per rebre turisme ara s'hi afegeix Turquia. Malgrat això, seria un error creure que podem tornar a comportaments semblants als anteriors al 2008. Allò va quedar enrere. Els turistes nacionals i internacionals n'han après molt durant aquests anys. Són en general molt més col·laboratius, i per tant desitgen intervenir més activament i participar en l'intercanvi del servei. Reclamen emocions, com vacances i oci en què hi hagi una afirmació del jo personal i social. No es conformen a gaudir de l'acte, sinó que ho expandeixen a abans i després. Això vol dir que l'aspecte on line s'ha convertit en el més valuós i creatiu de la motxilla vital. I exigeixen un entorn en què hi hagi proves evidents de la cura del medi ambient.

2 Despesa. Els turistes internacionals segueixen augmentant la despesa mitjana diària: fins als 126 euros (el 4,4% més que el 2014, segons dades de l'INE del 2016). Malgrat això, el comportament viatger dels espanyols que buscaran aquest any sol i platja a Espanya no serà expansiu. En el millor dels supòsits se situarà en els 51 euros diaris, com l'any passat (INE, 2016). Es tracta d'una quantitat baixa dintre dels paràmetres viatgers internacionals a l'Europa occidental, i va minvant cada any. És l'expressió més evident del que permeten les noves condicions econòmiques de la part més important dels espanyols que tornen a fer vacances, i de molts més ciutadans. Els qui abans completaven les vacances amb una despesa més alta en restaurants, en viatges més llargs, etcètera, ara prefereixen àpats més saludables i a casa, endur-se la carmanyola a la platja, activitats gratuïtes, caminades, esdeveniments compartits... Però el 2016 es dispara la compra de productes més valuosos, pels quals els clients estaran disposats a pagar sempre que s'ajustin al seu codi de preu/valor.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

3 Empreses. Per satisfer aquestes noves demandes, les empreses turístiques han treballat molt fort per sanejar-se i s'han alliberat a marxes forçades de nombrosos actius immobiliaris tòxics. Les que han sobreviscut a la crisi posseeixen estructures molt més racionals, flexibles i internacionalitzades. El seu perfil resulta molt més innovador, i creen nous productes turístics més ben orientats al client. Els processos apareixen més depurats. Les finances, més sostenibles. Les plantilles i els llocs de treball, més ajustats als objectius, fet que valoritza el talent.

Les empreses que es dediquen al turisme urbà avancen a marxes forçades cap a un non stop anual. Les que es desenvolupen en el període de vacances segueixen bastant més estacionalitzades, encara que creix el nombre de les que obren set o vuit mesos a l'any. L'allau de turistes d'aquest any hauria de servir per accelerar l'esmentat sanejament de les empreses i perquè allò que va començar en el seu dia com un negoci estacional d'estiu s'ampliï al llarg de l'any.