Reis, premis, i xiulets

Hem seguit a casa, en directe, per La 2 de TVE, la gala de premis de la Fundació Princesa de Girona. Com a espectacle televisiu ha sigut una llauna. Dues hores seguides de tele necessitaven un bon director escènic que dissenyés alguna cosa visualment més atractiva. Als 40 minuts d’haver començat l’esdeveniment va aparèixer Juan Carlos Ortega. Ens vam despertar de seguida. Ens en va fer una de les seves. Vam tenir una alegria. Va endollar un telèfon mòbil a un exemplar d’Els germans Karamàzov i li sortia una telefonista que l’anava passant per diferents pàgines del llibre. Ortega buscava Dimitri Karamàzov. Però li sortien pàgines dedicades a descripcions de paisatges de l’estepa russa. O sigui que no va poder parlar amb Dimitri, Però els cinc minuts que va durar l’esquetx van ser molt entretinguts. Els únics. Vam haver d’esperar fins al final per trobar un altre punt emotiu, quan Luz Rello, Silvia Osuna, Andrés Salado, Elena Medel i Sergio Álvarez van anar a recollir els seus premis. Joventut, i extraordinari talent, reunits.

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

    Bé, ja hem conegut la notícia. Ara coneguem la veritat, com sol dir Wyoming. En aquesta emissió de TVE, les càmeres de La 2 es van cuidar molt de no enfocar l’arribada dels Reis al recinte. Ni tampoc la seva sortida. Al Telediario de les 21 hores, menys encara: no vam veure res de la seva entrada, ni de la seva sortida del Palau de Congressos. ¡Ah! Vam haver d’anar al TNvespre (TV-3) per assabentar-nos de la protesta que hi va haver allà mateix. «¡Visita del Rei a Girona amb polèmica! / ¡Manifestació convocada per la CUP!», ens advertien. I en efecte les càmeres de TV-3 ens van oferir plans dels manifestants, de les seves protestes, i dels seus xiulets. Home, s’ha de celebrar que TV-3 ens ensenyi el que passa. Felicitem la tele de Sant Joan Despí. Aquesta vegada no ha fet el que feia quan amagava la realitat dels manifestants que xiulaven i protestaven contra Pujol quan anava a declarar al Parlament, o quan entrava o sortia de casa. ¡Ah! Diguin-me ingenu, però sembla que hi ha brots de progrés en matèria informativa.

BALEARIA.– La notícia que Pedro Horrach deixa la fiscalia i es passa a l’advocacia privada, a casa no ens ha sorprès. És un canvi natural: amb el cas de la infanta fa mesos que s’entrena com a advocat defensor. La pinzellada punxant la va posar Dani Mateo a El intermedio. Va dir: «Una feina ideal per a ell seria la de cap de la Casa Reial». Oportú.