LA CLAU
'Out means out'
Per sobreviure, Europa ha d'enterrar les polítiques d'apaivagament amb el Regne Unit. Que les elits britàniques paguin cara la factura del 'brexit'
El provocador discurs de Farage: ¿Ja no se’n riuen de mi, oi? /
Europa afronta una disjuntiva històrica: perseverar en el diletantisme, una de les causes del 'brexit', o traçar una nítida frontera entre els països disposats a estirar el carro comunitari i els entestats a posar-li pals a les rodes. Si amb la Gran Bretanya aposta de nou per l’apaivagament, la Unió Europea s’acabarà diluint com un terròs de sucre. Si en canvi fa pagar a les elits britàniques el seu eixelebrat nacionalisme, potser el destí li depararà encara una oportunitat.
La Unió, per merèixer aquest nom, no pot seguir subsistint a base de proclames uniformistes que oculten la confecció de vestits a mida. Encara que sigui dolorós, i fins i tot injust per als joves britànics que van votar pel 'remain', el cop de porta a Europa de l’Anglaterra profunda ha de comportar conseqüències. Per començar, els fons d’inversió han de tenir clar que operar a la City no els obre les portes del mercat continental. Un soci és un
soci; la resta, competidors. 'Out means out'.
Fins ara, la jerarquia europea s’ha caracteritzat per administrar la seva fermesa de forma iniqua: forta amb els febles, feble amb els forts. Però la tàctica d’escarmentar els PIGS no ha sigut suficient per frenar l’onada d’antieuropeisme al cor del Vell Continent. Ni les tanques, els gasos lacrimògens i la deportació massiva de refugiats han impedit l’auge dels partits xenòfobs.
La diplomàcia dels 27 ha de conjurar la temptació de construir un amistós pont de plata per al pròfug britànic, perquè això animaria altres països a seguir el mateix camí. Si ni el xec britànic ni els privilegis atorgats al Regne Unit han sigut suficients per seduir els seus votants, ¿quin sentit té ara seguir contemporitzant?
El paradís irlandès
La resposta al 'brexit' ha de ser la construcció d’una Europa més integrada i democràtica, més pròxima a la ciutadania i menys esclava de l’'euroburocràcia'. I això implica, per exemple, una ràpida harmonització tributària perquè la República d’Irlanda, paradís fiscal per a moltes multinacionals, no sigui la gran beneficiària de la fuga d’empreses del Regne Unit.
