Rajoy, 'selfies' i postures

Acabades les sessions televisives dels candidats amb els nens ('26-J: Quiero gobernar', Tele 5), queda el següent balanç en els audímetres: Rajoy, 12,2%; Iglesias, 12,1%; Rivera, 11,3%, i Sánchez, 11,2%. No sé si aquests percentatges de quota de pantalla són extrapolables a la intenció de vot de la ciutadania. Si fos així, seria curiosíssim: el guanyador absolut seria Íñigo Errejón, que sense ser candidat a president ni res de semblant dimecres a la nit, a 'El hormiguero' (Antena 3 TV), va aconseguir un 14,3%. O sigui, Errejón competint amb Rajoy en la mateixa franja horària, li va treure més de dos punts.

¡Ah! Però la vida real, les votacions de veritat, el veredicte de les urnes, no es comporten -encara- com un plató de televisió. En aquesta última sessió d'Ana Rosa i els nens hem vist un Rajoy molt relaxat. Semblava un Rajoy feliç. L'avantatge d'asseure't amb canalla i que et facin preguntes és gairebé tan reconfortant com utilitzar un plasma per dirigir-te al món. No és veritat que els nens siguin malignes. No almenys amb un adult tan principal.

Si en alguna pregunta semblava que mossegaven, en realitat era una mossegada ingènua i dolça. Les dents de llet no tenen la ferocitat dels ullals. Hi va haver un dels nens que va demostrar tanta devoció que Rajoy, meravellat, primer va dir que el nomenaria subsecretari. Després, veient que el nen seguia, el va apujar de rang i va dir que el faria ministre. I al final va acabar nomenant-lo vicepresident primer d'un Govern futur. «¡No et jubilis mai, Mariano!», li deia el nano. I Mariano, extasiat, responia: «¡Això és el més bonic que m'han dit!».

Notícies relacionades

Quan els populistes ens donen la raó

Una Ryder Cup catalana

Al meu parer, el moment més significatiu i pintoresc d'aquesta sessió va ser al final. Tots els nens van voler fer-se un 'selfie' amb Rajoy. ¡Ahh! Les criatures disfruten demanant 'selfies' a la gent d'alt rang, als militars d'uniforme amb medalles, o als vistosos artistes de circ. Els fascinen. Però la vida d'un 'selfie' és curtíssima. És una instantània banal i efímera. El 'selfie' és a la fotografia el que la cançó de l'estiu és a la història mundial de la música. És un rampell sobre la marxa que li agafa a la ciutadania. Veuen un famós pel carrer, una cara coneguda, i es tornen bojos per fer-se una postura amb ell.

A vegades, fins i tot es confonen i creuen que s'han fet un 'selfie' amb Artur Mas i és Bruno Oro. I el més tremendo: el 'selfie' dura gravat al telèfon el que va durar la cançó de Georgie Dann 'El chiringuito'.