LA CLAU
Democràcia de comandament a distància
Concebre la política com un espectacle televisiu degrada la democràcia, perquè priva els votants d'un debat informat sobre les opcions en disputa
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
¿Cansat d’eslògans i vídeos electorals? ¿Li provoca una mandra extrema la campanya que s’acosta, la segona d’unes generals en sis mesos i la cinquena per als votants catalans en un any? No es preocupi, perquè els polítics i els programadors de televisió tenen una cura miraculosa per als seus mals: la democràcia del comandament a distància.
Oblidin-se dels antics programes electorals, els que no llegia ningú perquè tampoc no complia mai ningú. Renunciï a discernir per si mateix quin dels candidats està més capacitat per regir el destí del país. Acomodi’s al sofà i assisteixi a la desfilada televisiva de presidenciables ballant, tocant la guitarra, explicant les seves intimitats o mirant d’entabanar un grapat de nens. Si el que veu no el convenç i canvia de canal, el seu vot ja està decidit. Tot ràpid, lleuger i biodegradable.
El negoci convé igual a partits i cadenes: els primers s’estalvien la molèstia d’omplir els seus mítings amb una militància minvant i desmobilitzada; i les segones omplen el prime time amb un producte de baix cost que, malgrat l’atipament ciutadà amb la política, concita raonables índexs d’audiència.
¿Estalvi electoral?
Notícies relacionadesL’operació tindria certa lògica econòmica si en veritat es traduís en una sensible reducció de despeses electorals, extrem al qual els partits van eludir comprometre’s. Però concebre la política com un espectacle, i no com el servei públic que hauria de ser, degrada la democràcia al privar els votants d’un debat seriós i informat sobre les diferents alternatives de Govern.
Les culpes són compartides, perquè, com va apuntar Pablo Iglesias en el seu cara a cara amb Albert Rivera, «en campanya els mitjans poden aconseguir que un candidat faci qualsevol cosa». Les televisions podrien organitzar més debats sectorials. O enfrontar els presidenciables per parelles, com va fer Jordi Évole diumenge. O sotmetre’ls a l’escrutini de periodistes de prestigi, corrent el risc de perdre 'share'. Encara que aquí el problema és que alguns partits, per minimitzar riscos, han preferit que només hi hagi un debat a quatre, i a l’inici de la campanya.
