Donald Trump: ¿i ara què?

Les primàries arriben al final i el que semblava impensable ha passat. Donald Trump serà el candidat republicà a la presidència dels Estats Units. La seva immensa performance ha pogut amb tot. Perquè això ha sigut la seva campanya de primàries: una actuació. Per a Trump, el camí estava clar: si no volia ser descavalcat a les primeres de canvi, havia d'aplicar un dels mantres que recomana al seu llibre L'art de negociar: «Si fas coses atrevides i controvertides, la premsa escriurà sobre tu». El resultat, una atenció mediàtica sense precedents.

Però tot formava part d'un pla, que és una de les millors coses que pots tenir en el camp de la política. Amb la nominació aconseguida, Trump s'ha centrat en tres eixos. El primer, curar les ferides amb el Partit Republicà. Ja en té les bases. Compta des de fa temps amb el suport del governador Christie i de Rudolph Giuliani. Recentment, buscant el beneplàcit de l'establishment es va reunir amb Paul Ryan, el cap republicà; amb James Baker, secretari d'Estat amb George H. Bush, i amb el guru de la política exterior Henry Kissinger. Alguns dels seus rivals en les primàries ja han manifestat que li donaran suport. Per dissipar temors respecte de si és un conservador autèntic, acaba de proposar una llista d'11 jutges conservadors per cobrir la vacant que hi ha al Tribunal Suprem.

El segon eix és reconduir les seves relacions amb part de la premsa, cosa que ha fet al reconciliar-se amb la periodista de la cadena Fox Megyn Kelly, que va ser diana de les seves diatribes al començament de la campanya.

I el tercer, fer aterrar el seu incendiari discurs. Pel que fa a la política migratòria, cada vegada fa menys referències al «mur». Aquesta paraula es va utilitzar més per atraure els focus que per cap altra cosa. No siguem ingenus: les fronteres ja són murs, reixes i filats. El que passa és que el que és políticament correcte és no descriure-les de forma tan gràfica. Ara Trump planteja reforçar els controls migratoris per evitar entrades il·legals i fer complir la llei d'immigració vigent, cosa que li permetria expulsar immigrants establerts de forma il·legal. Els dos aspectes són compartits per l'electorat, segons una enquesta del maig de Gallup.

És evidentque el candidat republicà proposarà ampliar la seguretat fronterera construint estructures addicionals. Res de nou sota el sol i que no facin els països amb fluxos migratoris elevats. Trump ha aclarit que no té res en contra dels hispans que no cometen activitats il·legals. Li queda, no obstant, demanar disculpes pel seu inacceptable discurs sobre algunes dones amb què ha xocat en la seva carrera política. Cosa que farà. Ja ha reconegut que es va equivocar sobre la dona de Ted Cruz o la candidata Carly Fiorina. Segueix sense ser suficient, però seguirà per aquest camí.

La seva política exterior es torna aïllacionista, servint en exclusiva els propis interessos nacionals. Els que desitgin la protecció dels EUA hi hauran de contribuir en alguna mesura. Per una altra part, s'imposarà la realitat del bicameralisme i del bipartisanisme que regeix la política nord-americana. No es pot governar contra aquesta realitat, de manera que l'acció personal de Trump quedarà reduïda per la política real a alguna excentricitat en el discurs i les formes.

I, ÉS clar, sorgeix la pregunta: ¿pot guanyar? La resposta és que sí. S'enfrontarà a una rival que segueix en primàries, sense poder concentrar la seva atenció en Trump ni fixar continguts de la campanya presidencial. Hillary Clinton, a més, suscita rebuig en l'electorat. No tant com Trump, però suficient perquè el seu avantatge, segons les enquestes, sigui d'únicament el 3%. I, el que és pitjor per a ella, en els denominats swing states, aquells on es decideix l'elecció, els dos candidats estan en situació d'empat tècnic. A més, els debats i la campanya seran un infern per a Hillary. Primer, perquè serà un actor secundari en atenció mediàtica. Segon, perquè el discurs de Trump no està contingut -com sí que ho està el d'ella- per poders fàctics polítics i financers. I tercer, perquè Trump té artilleria més que de sobres per atacar-la. Hi ha, entre altres, els escàndols sexuals del seu marit, el cas Whitewater (que afecta el matrimoni Clinton) i l'ús inapropiat d'un servidor personal i el seu email personal com a secretària d'Estat, fets que ara mateix investiga l'FBI. Per no parlar de la sibil·lina i nefasta gestió d'Obama i d'ella mateixa de l'atac terrorista de Bengasi.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Donant per perduts els target electorals d'afroamericans i hispans, si Trump és hàbil, matisa el discurs, presenta un ticket presidencial atractiu, manté la seva base electoral i aconsegueix millorar les expectatives de vot entre les dones i la classe treballadora blanca (que havia sigut prèviament votant demòcrata), estarà a prop de plantejar-se a si mateix la pregunta que tanca la pel·lícula El candidat: ¿i ara què?

Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid.