La clau
I ara, l'estelada...
Encara és a temps el Govern d'anul·lar la prohibició de l'estelada en la final de Copa, si no le preocupen més les eleccions que la convivència
La xiulada de l’himne a la final de la Copa del Rei. /
Després de l’eixordadora xiulada a l’himne espanyol de l’any passat al Camp Nou, la final de Copa de diumenge es presentava bastant plàcida per al rei Felip. Amb tot just 15.000 seguidors blaugrana al Vicente Calderón i una eufòrica afició sevillista aliena a aquestes qüestions, la cosa no podia anar gaire més enllà. Però en aquestes va arribar la delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa, per ruixar amb gasolina les brases.
La prohibició de les estelades en la final de Copa, sigui quin sigui el seu desenllaç jurídic, ha desencadenat un incendi polític de proporcions tan grans que fins i tot el PP de Catalunya i Ciutadans, sense inclinacions independentistes conegudes, han fet pinya amb l’oficialisme sobiranista. I és que no és necessari sospirar per una república catalana per entendre que prohibir el símbol d’un sentiment perfectament legítim i democràtic és la millor manera de promocionar-lo. Només cal tenir dos dits de front.
Notícies relacionadesDonat que, tot i els criticats esforços de la fiscalia, la justícia ha arxivat la causa de la xiulada a l’himne espanyol, no té cap sentit obrir ara un altre front jurídic amb l’argument, a més a més fal·laç, que l’estelada incita a la violència. I encara més quan ni tan sols figura en el catàleg de les simbologies prohibides per la Comissió Antiviolència. Si l’ensenya independentista engendrés l’odi, el deure de l’Estat seria obrar en conseqüència i vetar-la en tots els recintes esportius, inclòs el Camp Nou. I, posats a fer, hauria de decretar-ne també la il·legalització, cosa que no ha fet, per cert, ni amb la simbologia nazi ni amb la bandera franquista, tan freqüent en algunes concentracions a Madrid i Barcelona.
Esperit inquisitorial
El que subjau en aquesta decisió, tan arbitrària com errònia, és l’afany de menystenir la llibertat d’expressió dels que pensen de manera diferent, el mateix esperit inquisitorial que traspua la llei mordassa. Encara és a temps el Govern de desautoritzar la seva delegada a Madrid i esmenar aquest despropòsit abans que ho faci la justícia. Sempre que no estigui més pendent dels rèdits electorals que de preservar la convivència.
Estelada Ciutadans Copa del Rei PPC Felip VI La Reforma del Camp Nou Independència de Catalunya
