¿S'apaga el creixement econòmic?

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat la previsió de creixement a Espanya per al 2016 del 2,7% al 2,6%. Per la seva part, el Banc d’Espanya, a principis d’abril, va rebaixar també una dècima la seva previsió de creixement del PIB del 2,8% al 2,7%. La Comissió Europea, en el seu informe de febrer, preveu un 2,8%. Aquestes notícies, aparentment negatives, a vegades es presenten com si estiguéssim a punt de caure en una nova crisi. Se’ns parla de tota mena de riscos (la deflació, el preu baix del petroli, els tipus d’interès negatius...) que confluiran en una nova crisi. I si a sobre els mercats s’alteren, com va passar al gener i febrer... apaga i walking, com diu un amic.

¿I quina és la realitat? Doncs la realitat és que tant fa créixer al 2,7% com al 2,6% que ens pronostica ara l’FMI; és un creixement bo o molt bo. La realitat també és que en una previsió sobre creixement econòmic de fet és impossible afinar en un 0,1%. I ho és perquè el creixement econòmic depèn del comportament de les persones (consumidors, empresaris...), i aquest no es pot predir amb tant detall. Per últim, la realitat és que tots aquests ens, FMI, OCDE, Comissió Europea, tampoc l’encerten tant en les seves previsions.

¿S’ha de tenir por del futur? Doncs crec que no. L’economia té inèrcia, perquè inèrcia té el comportament de les persones. El 2015 vam créixer un 3,2%. Aquest any creixerem més o menys el mateix, 0,2% amunt o avall. I ja ens va bé, perquè no és bo créixer massa ràpid (per sobre del 3%), com va passar en els anys de la bombolla (del 2004 al 2007).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

De fet, tots els indicadors d’activitat econòmica en els dos o tres primers mesos de l’any diuen que l’economia funciona: es crea ocupació, baixa l’atur, puja la producció de cotxes, la producció industrial en general, l’índex de compres al detall, les exportacions... Per no parlar del turisme, que tots veiem i que està disparat. I sobretot, el consum, que és gairebé el 60% del PIB, segueix confiat (encara que sense ostentacions). Una prova d’això últim és que el turisme interior ha crescut un 10% en els dos primers mesos de l’any; i més interessant, la despesa en viatges fora d’Espanya ha pujat un 13%. Es veu que som optimistes i volem disfrutar de la vida. Podria afegir més dades però no és necessari. Són totes positives.

Per una altra banda, no he aconseguit que ningú m’expliqui per què un petroli barat pot causar crisis, com el diner barat ens pot portar al caos ni per què la no pujada de preus és dolenta. A mi em sembla fantàstic que no pugi el preu de les coses que consumim. I m’alegra que les companyies s’ho muntin de tal manera que no calgui ser ric per consumir o viatjar. Òbviament això és la foto global, que és positiva i compatible amb el fet que encara hi ha molts col·lectius que no s’han rescabalat de la crisi. Però si la cosa va tirant crec que no és bo espantar el personal.