Unes dades del sentiment proeuropeu

Des de l'any 2000, la Comissió Europea publica semestralment una enquesta que mesura el percentatge de la població que està a favor de la UE, en contra o bé indiferent. El 'gap' entre els favorables i els contraris ens indica el nivell de suport dels ciutadans europeus a la idea de la UE.

Durant el 'boom' econòmic (fins al 2007) la idea europea gaudia d'ampli favor. Els partidaris superaven els contraris en gairebé un 40% de la població. La crisi econòmica va erosionar molt notablement aquest sentiment, especialment als països del sud, i el 2013 els contraris eren tants com els favorables. Amb la recuperació econòmica també es recupera el sentiment proeuropeu, i ja són un 20% més els favorables. És un resultat moderat i molt allunyat del del 2007, però molt significatiu en cas de referèndum.

Entre els països que van manifestar més entusiasme per la UE destaquen tots els llatins del sud (Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia) i Irlanda (que són mig llatins). En tots ells el 'gap' entre partidaris i contraris a la UE va arribar al +60% en els anys de bonança econòmica (2000-2007).

A la vegada, els països on més va decaure l'entusiasme europeu són exactament els mateixos: Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia i Irlanda. El cas més extrem és Grècia, que va passar d'un 'gap' positiu del +58% a un de negatiu del −38%. El 2016, un 54% de la població estava en contra de la UE versus un 16% que hi estava a favor. Els contraris a la UE superaven els partidaris en 38pp. Vaja, que ningú n'és partidari. No seria estrany que els grecs acabessin abandonant la UE. Compte amb Espanya, que va passar d'un 'gap' favorable a la UE de 60pp a un en contra de 20pp el 2013. Ja es veu que som molt passionals, i que a més la crisi ens ha afectat de valent.

Dels països amb menys entusiasme europeu el primer és clarament el Regne Unit. Des de l'any 2000 gairebé sempre els contraris a les UE han superat els favorables. No és estrany, doncs, que guanyés el 'brexit'. Gairebé el mateix passa a Àustria. Països poc entusiastes són també Suècia i Finlàndia. En general, els països rics i que no són nucli dur de la UE han sigut més reticents a la UE.

Sentiment europeu, última dada (novembre del 2016). Doncs pinta regular. A la majoria de països guanyen els favorables, però per molt poc, a penes 0 a 10 punts percentuals. Aquest és el cas de França, Regne Unit, Itàlia, Espanya, Bèlgica, Holanda, Finlàndia, Suècia i Dinamarca. Una miqueta millor està Alemanya, on el 'gap' és positiu de +16pp.

Els únics països on el sentiment proeuropeu és clarament majoritari (els partidaris superen els contraris en 30 o 40pp) són Irlanda, Portugal i els països de l'Est (Polònia, Bulgària, Romania). Els socis pobres són els més interessats en la unió.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però on realment embogeixen per la UE és als països que no en formen part: Albània, Turquia, la part turca de Xipre, Bòsnia, Montenegro.

Amb aquest panorama la cosa pinta regular. Els senyors de la comissió europea i els caps del tinglado haurien de posar-se les piles si no volen que, per inacció, se'n vagi tot en orris… i seria una pena (encara que molts ho vulguin).