El món segons Trump

Fa uns dies, Donald Trump va fer un discurs al Center for National Interest dirigit a l''establishment' de Washington, i l'esdeveniment, lògicament, va crear grans expectatives. Es tractava de presentar a l'elit de la capital la política exterior de Trump a partir de la seva visió del lloc d'Amèrica en el món. Doncs bé, la primera cosa de la qual van prendre nota els corresponsals més experimentats va ser que aquesta vegada Trump va llegir al peu de la lletra el seu discurs en un 'prompter', aquella pantalla més o menys visible que acompanya els presentadors de televisió. Traduït, això significava que els seus assessors no li pensaven permetre cap exabrupte, cap sortida de to contra les dones, els hispans, ni les seves variades fòbies. Cal notar també que el centre que el va invitar publica una revista, 'The National Interest', que es va fer famosa el 1989 quan un desconegut Francis Fuku-yama va publicar un article titulat 'La fi de la Història'. Amb tot, els dies següents un vent de nerviosisme va recórrer la capital federal. Membres del Departament d'Estat, prestigiosos 'think tanks', pesos pesants dels dos principals partits i fins i tot alguns militars retirats van expressar la seva preocupació. ¿Què va dir Trump? El més preocupant és que no va dir res. O seria més just dir que va dir moltes coses però que no va dir res de com les faria.

Va dir coses com que havia arribat l'hora de tornar a Amèrica la seva grandesa, que s'havia de treure el rovell a la política exterior, que la generació anterior havia derrotat els nazis i imperialistes… japonesos, i que ell faria com el president Reagan quan li va dir a Gorbatxov: «Tiri a terra aquest mur» (referit al de Berlín). Va afirmar amb rotunditat que tota la política exterior dels Estats Units «des del final de la guerra freda» havia sigut un desastre rere l'altre, però només va esmentar pels seus noms Clinton i Obama. És com si, misteriosament, les dues legislatures de Bush no haguessin existit… Aquesta política exterior «sense visió, sense propòsit, sense direcció», té segons Trump cinc grans debilitats.

La primera: estem sense recursos perquè Obama ha debilitat la nostra força militar perquè ha debilitat la nostra economia. Deute massiu (¿heretat de Bush? no ho va precisar), enorme dèficit comercial i política de «fronteres obertes». Estem reconstruint països mentre debilitem el nostre i, atenció, «sóc l'únic, creieu-me, sóc l'únic que pot arreglar tot això».

Segon: els nostres aliats no contribueixen, i aquests països, o gasten més en defensa o hauran de pagar la seva pròpia seguretat. Tercer: tenim un president a qui no li agraden els nostres aliats i afavoreix els nostres enemics, cosa que «no s'havia vist mai abans en la història del nostre país». El tracte amb l'Iran ha sigut una humiliació per als Estats Unis. Ha menyspreat Israel, va ajudar a enderrocar a Egipte un règim amic i va ajudar a fer que els Germans Musulmans prenguessin el poder. Obama ha tractat l'Iran amb tendre amor i compte i l'ha convertit en una gran potència. D'entre les millors frases: «El president va anar a Dinamarca a aconseguir els Jocs Olímpics per als EUA i després d'un esforç sense precedents vam quedar… ¡quarts! ¡¡¡Quarts!!! Ens han perdut el respecte».

Obama es nega a utilitzar expressions com «islam radical» a la vegada que pressiona perquè més i més refugiats vinguin al nostre país, i hi ha quantitat d'immigrants dins de les nostres fronteres acusats de terrorisme, mentre que per culpa de Hillary Clinton, responsable de la mort del nostre ambaixador a Bengasi, a Líbia, l'ISIS guanya milions i milions de dòlars cada setmana venent petroli libi. Alguna conclusió puntual: sortim del negoci de construir nacions i creem estabilitat al món. Però després fa un altre salt: «Tinc un missatge clar per a l'ISIS: té els dies comptats. I per això hem de ser una nació impredictible».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Després va tocar el torn de l'economia, i aquí el missatge va ser clar: «La Xina continua els seus atacs contra els llocs de treball als Estats Units. Hem de posar Amèrica primer de tot, i utilitzar la nostra superioritat tecnològica: impressores en 3D, intel·ligència artificial i guerra cibernètica». Va ser interromput pels aplaudiments en 29 ocasions. Per si això fos poc, en les seves primeres declaracions en dies posteriors va declarar que la Xina està violant els EUA i que això s'ha d'acabar.

Totes les cites són literals, i Trump aporta intencions, eleva el to, no dóna cap xifra (parla de «gran dèficit», de «milions i milions de dòlars» gastats), no sustenta les seves invectives a tort i a dret, i sobretot confon retòrica amb estratègia, que és com confondre l'astrologia amb l'astronomia. La incògnita és com ha arribat fins aquí, a un pas de la nominació com a candidat republicà en les pròximes eleccions presidencials…