Dues mirades
'AlcalDessA'
El documental 'AlcalDessA', de Pau Faus, produït per Nanouk Films, ha triomfat al Festival de Màlaga i aviat es podrà veure arreu. Explica l'evolució d'Ada Colau en els mesos anteriors a la seva ascensió a l'alcaldia de Barcelona. Escric 'ascensió' amb tot el sentit, perquè la pel·lícula narra justament un procés que consisteix a pujar des del carrer fins al despatx. Comença amb antigues imatges de Colau arrossegada per la policia i acaba amb una porta que es tanca (terres de parquet, parets nobles). Hi ha un paper enganxat a la fusta que diu: «No oblidem mai qui som i per què som aquí». Aquest és un dels missatges que vol transmetre el documental, confessat pel mateix director: «El combat interior d'algú que s'està convertint en el que tantes vegades havia qüestionat». No dic que això passi sinó que aquest descens als inferns de la 'realpolitik' és el fil conductor d'un retrat que no és estrictament hagiogràfic sinó que dibuixa clarobscurs. La mateixa Colau, en un videodiari, primers plans compromesos, dubta, plora, s'emociona, pensa. S'exposa. Ella sap que és «una intrusa» i que «no vol formar part d'aquest món», i en el procés d'ascensió pateix perquè tem que serà engolida pel monstre.
Després d'un crescendo emotiu i quasi hitchcockià, en el moment èpic definitiu (la trucada de Trias que reconeix la derrota) el to íntim i melangiós de Colau, sentiment a flor de pell, encara sura a la pantalla.