El resultat d'una llarga trajectòria

Alimentaria 2016 és una gran trobada de l'agroalimentació mundial, de la qual són amfitrions la ciutat de Barcelona, a través de la Fira, i l'agroalimentació catalana com a sector impulsor i protagonista destacat. És un dels certàmens alimentaris més importants d'Europa. Tot plegat no és casual. Alimentaria compleix aquest any el seu 40è aniversari. En realitat és la suma virtuosa d'un conjunt de vectors entre ells sens dubte el savoir faire de la Fira i la projecció internacional de Barcelona, però m'agradaria destacar el rol i el camí recorregut pel sector agroalimentari a Catalunya, de manera interdependent amb l'agroalimentació espanyola.

Catalunya suma totes les dificultats per a la producció d'aliments, el 50% del seu territori té el 20% dependent i compta amb grans zones àrides. Davant la dificultat, el sector agrari català es va conjurar per especialitzar-se on les dificultats es podien superar o reduir, però, sobretot, incorporant valor afegit a través de la transformació industrial. El model, com és lògic, no està exempt de contradiccions ni de dificultats però els resultats són destacables. Actualment aquest sector és el segon clúster agroalimentari d'Europa, és la primera indústria catalana i produeix el 24% de la indústria espanyola. És un sector que ha sabut obrir-se a l'exterior, la taxa de cobertura del comerç agroalimentari ha passat del 44,6% el 1995 al 94,4 % el 2015, una taxa pròxima a l'equilibri comercial.

Però, a més a més es tracta d'un sector innovador. Les més modernes tecnologies (TIC, biotecnologies, teledetecció, robòtica, etcètera) són presents en els processos productius i a la R+D del sector. Val la pena destacar la funció de l'IRTA com a reconegut centre d'investigació, i tantes empreses que destinen esforços a produir de manera més eficient, més sostenible, a crear nous productes i a acostar-se a les demandes més diversificades.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Tot això ho reflecteix l'edició 2016 d'Alimentaria. Hem entrat en l'huracà de grans canvis però el certamen respira optimisme i parla de futur. S'ha parlat del TTIP (acord comercial UE-EstatsUnits), que preocupa i al seu torn s'espera. Es parlarà de canvi climàtic i agroalimentació. S'han obert nous espais per a l'alimentació ecològica, però en general les diverses ofertes expressen d'una manera o un altre, la seva orientació cap a una producció més amiga del medi ambient i més segura. S'ha ampliat l'espai a nous productes. Les innovacions intenten cobrir nous segments de demanda o millorar la qualitat.

Barcelona hauria de prendre nota del seu rol com a capital davant el món de l'important clúster agroalimentari català. No es tracta de cultivar tomàquets a la terrassa sinó de comprendre i recolzar la realitat de l'agroalimentació real (no sempre bucòlica). I el sector, davant una conjuntura de grans canvis, haurà de trobar les vies per a l'equilibri entre els diferents operadors de la cadena, on l'agricultor suporta el pilar base i es mereix, en conseqüència, la màxima valoració.