¿Una PAC per a Trump?

La UE no té força per marcar la seva pròpia política. Cal ser-ne conscients. Observem la manca d’unió entre els països, la feblesa del lideratge Von der Leyen, però, sobretot, la debilitat econòmica relativa respecte als EUA. El top de les grans empreses mundials se situa als EUA, destinades a les tecnologies de la informació. Les fàbriques de microxips són als EUA i la Xina. Per a la defensa sempre es confia en l’amic americà a qui, en compensació, li comprem les armes.

L’informe Draghi va intentar posar el dit a la llaga de la productivitat europea i la feblesa industrial. En aquest context, la PAC juga a segona divisió, amb una burocràcia generosa, allunyada del camp i amb unes estructures antiquades. Tot això passa en un moment que el canvi climàtic es mostra cada cop més agressiu i la inseguretat productiva guanya punts. ¿Què cal fer, doncs?

El sector agrari ha de seguir defensant quelcom lògic i crític com és que l’alimentació no és un tema només dels agricultors. Per la qual cosa, requereix recursos, en compensació per les exigències de transformació. Però el sector ha d’adoptar respostes pròpies de mirada llarga. En aquest sentit les assegurances guanyen protagonisme. La viabilitat de les empreses agràries ben gestionades no pot dependre d’una pedregada, d’una gelada, d’un incendi o d’una sequera. S’ha de sostenir la xarxa d’empreses agràries.

Notícies relacionades

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

L’UPC tindrà "microcredencials universitàries" entorn de les fintech

Agricultors actius.

Tanmateix, cal dir la veritat sobre les empreses agràries: cal que els titulars de la PAC siguin agricultors actius. Lògicament, aquest tema té una resposta a la defensiva, però l’agricultor jubilat ha d’adonar-se que la continuïtat de la PAC és un fre a les polítiques agràries innovadores, és el principal obstacle al relleu generacional i un dany a la imatge de l’agricultura. Els fons de la PAC, més reduïts, s’han de destinar de manera prioritària a dos objectius. D’una banda, a l’impuls de les tecnologies transformadores en productivitat i sostenibilitat. En segon lloc, orientades a la dificultat física. Europa no es pot permetre el luxe de centrar el seu potencial agrícola en les àrees amb més avantatges edafoclimàtics i orogràfics, cal defensar l’agricultura en entorns de dificultat. Finalment cal assenyalar que els grans acords geoestratègics tals com Mercosur són més necessaris que mai, però amb reciprocitat en les mesures sanitàries i mediambientals.