¿Què passa amb l’oli d’oliva?

L’olivera és un arbre típicament mediterrani. La seva producció es fa bàsicament als diferents països de l’arc mediterrani, tot i que minoritàriament s’estan incorporant a la producció altres països com els EUA, Sud-àfrica i Austràlia. Europa en produeix el 63% del total global. Espanya n’és el primer productor mundial. Però, el que motiva que parlem de l’oli d’oliva és el fort increment de preus que ha experimentat els darrers temps aquest producte. En concret, l’oli d’oliva verge de juny del 2022 a juny del 2023 s’ha incrementat un 85% i ha continuat pujant.

Les causes cal vincular-les a diferents aspectes: la sequera, l’evolució dels estocs i factors culturals o dietètics. L’olivera és un arbre que té un cicle productiu una mica bianual, hi ha anys de bones collites seguides de collites més migrades l’any següent, però aquest fet vinculat a la genètica de la planta no justificaria aquests increments de preus. L’origen neix en la pèrdua de collites a Espanya, però també a altres països de l’àrea mediterrània a causa de la sequera persistent, suposadament relacionada amb el canvi climàtic. Si prenem de referència la campanya 2021/22, la producció europea d’oli d’oliva va ser de 2.272.000 tones, la resta del món en va produir 1.120.000 tones. Les previsions per l’actual campanya 2022/23 són de sosteniment de la producció fora de la UE, però una caiguda d’un 39% de la producció europea, que passaria a 1.385.000 tones. Espanya seria el país més afectat per les pèrdues productives (-56%).

Un aspecte crític són els estocs. Aquests, a la UE, han passat de 671.000 tones, el 30 de setembre del 2022, a una previsió de 280.000 tones un any després. És a dir, una caiguda del 58%, que prové d’algun fenomen especulatiu des d’àmbits fora sector, però bàsicament s’explica per l’acaparament del sector de la distribució per garantir el subministrament d’un producte bàsic, ateses les expectatives sobre producció i reserves. A més, en aquest procés s’hi ha afegit el consumidor final, alertat per una redundant campanya d’alarmisme mediàtic. En qualsevol cas, els estocs a la baixa fan pujar els preus.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi ha un tercer factor cultural-dietètic. L’oli d’oliva forma part de la nostra dieta mediterrània tradicional, però cada cop més és mundialment valorat a partir dels estudis científics recents. L’informe Predimet, fet sobre una població de 7.500 persones, va concloure que una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra i fruits secs va reduir un 30% la incidència de mortalitat cardiovascular, infart i ictus cerebral. Aquesta alta diferenciació de qualitat explica l’extraordinària inelasticitat de la demanda d’oli d’oliva. El consumidor accepta preus molt més alts abans que substituir-lo per un altre oli.

L’oli d’oliva és l’or verd de la nostra gastronomia. Catalunya és productora d’oli, si bé amb una quota limitada (2% de la producció espanyola), però destaca per la seva qualitat a partir de varietats diverses, entre les quals l’Arbequina reconeguda mundialment, però sense menystenir l’Empeltre, l’Aiguadell i d’altres.