Entrevistar Otegi

No és la primera vegada que em passa, però no per això deixo d'al·lucinar. La quantitat d'individus que han opinat sense veure un sol minut de l'entrevista que li hem fet a Arnaldo Otegi. I sense veure-la, han pressuposat que li faríem un homenatge, o que ignoraríem les víctimes del terrorisme d'ETA, o que no ens atreviríem a treure el tema de les tortures policials. Cap d'ells ha esperat a veure l'entrevista per comprovar com Otegi ha hagut d'escoltar els missatges que li han dirigit tant Sara com Aitziber, filles dels assassinats per ETA Fernando Buesa i José Luis López de Lacalle. Paraules en els dos casos pronunciades des del dolor i l'emoció continguda però sense rancor, amb una dignitat que només pot despertar admiració.

Tampoc han esperat per comprovar com Otegi ha hagut d'opinar sobre capítols de la negríssima història d'ETA, com l'atemptat d'Hipercor, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco o els cotxes bomba que llançaven contra cases quarter on hi havia nens, famílies… i guàrdies civils.

Tampoc han esperat a veure com un exregidor del PP d'Errenteria no tenia dificultats a condemnar les tortures (en alguns casos amb resultat de mort) que es van produir en comissaries d'Euskadi.

I tampoc han esperat a observar com malgrat tant dolor, i sense necessitat d'esborrar el passat, hi ha molta gent que ha treballat per arribar a la situació de pau actual i mira al futur amb il·lusió.

Tots aquests que han opinat sense veure són els que intenten acovardir-nos perquè no sortim del carril. Del seu carril. No us hi esforceu. No ho aconseguireu. Per molt que us hi esforceu, i per molt que intenteu difamar-nos, no deixarem d'abordar cap tema per por del que direu de nosaltres. I evidentment, moltes vegades ens equivocarem. Però seria més equivocació cedir davant els que feu del pensament únic la vostra bandera.

Notícies relacionades

Otegi afirma que el final del terrorisme ha permès el procés català

Polèmica a les xarxes per l'entrevista d'Évole a Otegi

Respectar i ser respectat

D'Arnaldo Otegi es pot estar als antípodes ideològics. Però això no és obstacle perquè se li pugui fer una entrevista. Alguns diuen que és intolerable. Jo respecto qui descarta fer-ho. Només demano el mateix per als que sí que volem. Perquè si a aquestes altures un periodista no pot seure i preguntar a algú com Otegi, deixem-ho córrer. I si estic escrivint això l'any 2016, potser és que hem anat cap enrere pel que fa a les llibertats. Els que hem tingut la sort de mamar el periodisme de gent com Martí Gómez, Vinader o Gabilondo, ja no tenim remei. Ho sento. Seguirem fent aquesta mena d'entrevistes. Peti qui peti. I si això molesta els que sense veure un sol minut d'entrevista ja tenien una opinió formada, doncs mala sort. No hem arribat fins aquí per agradar a tots. És el que hi ha.