La carpeta Garganté i 'Ciutat morta'

1
Es llegeix en minuts

Garganté parla amb el metge que va examinar un manter que va caure durant una persecució de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

La denúncia d’un metge contra el regidor Josep Garganté en què l’acusa de pressionar-lo per canviar l’informe sobre les lesions d’un manter durant una operació de la Guàrdia Urbana significa un punt d’inflexió en la política barcelonina. La justícia decidirà qui té raó, però el vídeo publicat gràcies al treball periodístic de Guillem Sán-chez i Toni Sust deixa ben poc marge per als dubtes i, en tot cas, deixa fora de lloc els anticapitalistes quan recorren a l’habitual cançoneta de la persecució a la qual són sotmesos des dels mitjans polítics, policials i informatius.

Les pressions i les intencionalitats són clares. La CUP lliura una soterrada batalla amb Barcelona en Comú i amb Ada Colau en fronts molt diversos, un dels quals és la denúncia dels abusos de la policia a la capital. Es disputen, en definitiva, l’herència sentimental del documental Ciutat morta, que va actuar com un dels vectors de la passada campanya electoral. S’hi denunciaven allà, com es pretenen denunciar aquí, els presumptes abusos de la Guàrdia Urbana quan practica detencions en incidents en els quals es veuen involucrats alguns col·lectius, especialment els okupes i els manters.

Notícies relacionades

La vella i la nova política

Davant les presumptes evidències d’aquell documental, els partits de la vella política van mantenir una actitud vergonyant, com si els haguessin atrapat en fals. I les formacions de la nova política van generar una majoria social contra la Guàrdia Urbana formada per elements summament heterogenis que sumaven demòcrates radicals emprenyats per la passivitat política davant els sistemàtics abusos policials amb aquells que pensen que la policia és intrínsecament torturadora i assassina. Els primers denuncien els abusos amb el propòsit d’eradicar-los, els segons pretenen eradicar els cossos policials. La primera actitud resulta coherent amb les mesures que ha pres Ada Colau en aquest primer any al consistori: relleu de comandaments i més control en afers interns. La segona és la de Garganté: els que no em donen la raó no són objectius i s’ha de pressionar fins que ho facin.