Contra la vergonya, pels drets

En els últims mesos s'ha fet créixer la crisi humanitària, també la social i política, que viu Europa, inimaginable fa pocs anys i que té la seva arrel en l'èxode de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, la destrucció i l'horror a Síria i a altres països buscant refugi en un continent que apareixia davant el món com a garant dels drets humans i de la llibertat.

És clar, no obstant, que la Unió Europea i sobretot els estats membres no estan a l'altura: la imprevisió i els errors en les polítiques comunes acaben tenint resultats tan desastrosos com la pràctica supressió del dret a la lliure circulació i del dret d'asil.

Les impactants imatges de televisió apel·len a les nostres consciències, és cert, però potser, a poc a poc, els refugiats deixaran de ser notícia mentre no hi hagi un altre gran naufragi o un incident fronterer. Mentrestant, milers de persones seguiran malvivint a Idomeni, arriscaran la vida al mar, continuaran sent negoci per a les màfies o seran traslladades a Turquia en aplicació d'un ignominiós acord. Els nens, en especial els que viatgen sols, s'hauran convertit en una vulnerable baula de la qual hauríem de sentir-nos responsables.

El pacte subscrit el 18 de març passat entre la Unió Europea i Turquia no es mereix cap altre qualificatiu que el de vergonyós. Es podria discutir la seva falta de garanties jurídiques i d'ètica i també la seva viabilitat pràctica, però el que és essencial és que no respecta els principis bàsics del dret d'asil.¡Vergonya, ni un minut més! Per una Europa de les persones és el títol del manifest impulsat pels col·legis professionals de Catalunya i que hem fet arribar a les autoritats comunitàries. Perquè estem compromesos amb les persones i perquè volem seguir creient en Europa ens considerem legitimats per demanar als seus dirigents que actuïn des de la intel·ligència, la justícia i l'humanisme.

Subratllem que és una vergonya, en efecte, un acord amb Turquia. Un país amb una qualitat democràtica que està en entredit, que no pot garantir als refugiats els mínims nivells de seguretat i de protecció que reconeixen la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats i la Carta Europea de Drets Fonamentals. És evident que només amb diners, amb els 6.000 milions d'euros aportats per la Unió Europea, no es fabriquen ni es compren els drets humans.

Sentim vergonya perquè aquesta qüestió afecta l'essència mateixa de l'Estat de dret i els valors de què fem gala els europeus com la tolerància, el respecte, la dignitat i el benestar. Tots aquests valors figuren en els principis fundacionals d'una nova Europa que volia deixar enrere guerres i enfrontaments, però que alimenta ara una creixent intolerància envers l'estranger, i actituds racistes i xenòfobes. No hauríem de permetre que es barregi interessadament l'arribada de refugiats amb l'amenaça terrorista. Lamentablement, cada vegada que hi ha un atemptat a París o a Brussel·les (però no a Lahore o a Kabul), augmenta la desconfiança en els refugiats i el terrorisme aconsegueix que ens blindem, que renunciem a la llibertat a canvi de seguretat i que la societat es torni més desconfiada.

Europa ha d'acceptar, sens dubte, la seva quota de responsabilitat en els conflictes del Pròxim Orient -origen d'aquests grans desplaçaments humans- i contribuir a resoldre'ls amb una política exterior comuna i a combatre el terrorisme amb armes polítiques, econòmiques, judicials i de seguretat.

En un altre ordre de coses, és just reconèixer que Alemanya, Suècia o Àustria, entre altres països, han acollit centenars de milers de refugiats, mentre que altres no compleixen els seus compromisos. Els 15.000 refugiats que havia d'atendre Espanya han quedat ara com ara només en 18, però el Govern es permet criticar les comunitats autònomes i els ajuntaments, com Catalunya i Barcelona, que posen en marxa plans per rebre expatriats. I el súmmum, a Espanya es triga fins a tres anys a reconèixer l'asil o la protecció internacional.

Els col·legis professionals catalans hem expressat així mateix en el manifest citat (que es pot consultar a www.intercolegial.cat) la voluntat de col·laborar amb institucions i oenagés en el procés d'acollida de refugiats. En aquesta línia, els advocats estem preparats des de setembre del 2015, quan per iniciativa del Consell General de l'Advocacia Espanyola es va crear un registre d'especialistes en estrangeria i asil, per assistir els refugiats quan arribessin aquí.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Catalunya hi viuen encara persones que, després de la guerra civil, van patir la duresa de l'exili forçós. Saben què significa ser refugiat i el valor de la solidaritat i el compromís del gènere humà.

Degà del Col·legi de l'Advocacia de BCN i president de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.