Crani privilegiat

En aquest any de commemoracions shakespearianes, Hamlet s’erigeix en protagonista. Amb pocs dies de diferència s’han vist, en el nostre entorn, tres noves posades en escena, dues a Madrid i una a Barcelona. I a Stratford-upon-Avon –¿on si no?– s’ha fet història amb el primer Hamlet encarnat per un actor de raça negra (16 anys abans ja ho havia fet Adrian Lester a París, dirigit per Peter Brook).

    Diem Hamlet i veiem la imatge d’un senyor parlant-li a una calavera. ¿O és un crani? Mai he tingut clara la diferència. Diu la RAE que el crani és la caixa òssia que conté l’encèfal, i que la calavera és el conjunt dels ossos del cap mentre estan units, però desposseïts de la carn i la pell. Dedueixo, doncs, que la calavera conté el crani, però que el crani, per si mateix, no és una calavera (cosa que no impedeix que, en les metàfores del dia a dia, un pugui ser crani i calavera alhora, una cosa per llest i l’altra per la disbauxa).

    Sigui crani o calavera el que sosté Hamlet a la mà, serà de Yorick, perquè així ho va voler Shakespeare. ¿O no? Creiem que és de Yorick, perquè ho afirma l’enterramorts en la ficció de l’escenari, però pot passar que la realitat sigui una altra. Quan, el 2008, la Royal Shakespare Company va estrenar a Stratford un nou Hamlet, amb David Tennant de protagonista, la calavera que l’actor exhibia era la d’un difunt de debò, de nom André Txaikovski, músic (res a veure amb l’altre Txaikovski, el d’El llac dels cignes), pianista i devot shakespearià.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

    Quan va morir el 1982, el músic va donar el seu cos a la ciència, a excepció de la calavera, que va llegar a la Royal Shakespeare perquè fos utilitzada en l’escena del cementiri. La companyia va rebre el llegat i el  va guardar als magatzems. Al llarg de 25 anys, diversos actors (Mark Rylance, entre ells) la van utilitzar durant el període d’assajos, però mai es van atrevir a fer-ho davant el públic. Va ser Tennant el primer a fer el pas, i d’aquesta manera va reblar el clau de la realitat feta ficció i viceversa. Al circular la notícia, i davant el rebuig d’un cert sector del públic, la companyia va anunciar que es tornava a la calavera d’attrezzo.

    Fa uns quants mesos, el director Gregory Doran va confessar que mai es va fer el canvi, però que el públic va respirar tranquil creient que era de cartró el que continuava sent os. Dur de rosegar, pel que sembla. Com la realitat mateixa.