Vigilats

Entra de manera sigil·losa a l'habitació de l'hotel on ens han citat, després de canviar d'ubicació dues vegades en les últimes hores a Moscou. Ha arribat sense les ulleres habituals, amb un vestit fosc amb armilla i americana. A l'esquena, una petita motxilla on assegura que porta un ordinador portàtil. La deixa a uns metres de la seva cadira. A la vista amb un lleu gir de cap. En la distància curta, Edward Snowden és un noi simpàtic i parlador. Té aspecte acriaturat. Qualsevol diria que és el mateix jove que ha posat en un compromís els serveis secrets de tot el món quan va filtrar a The Guardian i The Washington Post que els Estats Units espiaven dins i fora de les seves fronteres. No només possibles sospitosos d'haver comès un delicte. No només més de 120 caps de govern com Merkel, Hollande, Berlusconi o Rajoy. Snowden diu que s'està vigilant ciutadans a qualsevol lloc i per qualsevol motiu.

Que tu, lector d'aquest article, estàs sent observat quan truques pel teu telèfon, quan envies un missatge o quan envies un correu electrònic. ¿Si no tinc res a ocultar per què he de preocupar-me? Per començar perquè tens dret a protegir la teva intimitat. Però, a més a més, Snowden assegura que potser ara no els interessa gaire la informació que obtenen sobre la teva persona, però potser d'aquí un temps et converteixes en algú incòmode o molest i poden rescatar-la contra tu. És una acusació molt greu. En el cas d'Espanya, el Govern i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ho neguen. Quan l'hi expliquem a Snowden li venen ganes de riure. Abans i després de començar l'entrevista (que es podrà veure aquest diumenge a La Sexta), fa preguntes sobre el nostre país, sobre els últims casos de corrupció i altres notícies de l'actualitat. Potser li interessa. O potser coneix alguna cosa que nosaltres no.

Els atemptats de París

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Durant la conversa utilitza exemples molt pedagògics que posen els cabells de punta. Reconec que sóc una ingènua. Vaig pensar que, després de l'escàndol que les seves filtracions van provocar a cada racó del planeta, els Estats Units havien deixat de fer-ho. Snowden assegura que no només no s'ha interromput, sinó que ara aquestes pràctiques encara són més agressives. I alguna cosa pitjor.

Diu que aquesta vigilància no ha servit en la lluita contra el terrorisme. Explica que els que van atemptar a París el mes de novembre passat es comunicaven ordinàriament amb telèfons normals i a través de missatges sense cap mena d'encriptació. I això no va evitar la massacre. És la seva versió. La d'algú que no treballava precisament en una oenagé, sinó a l'Agència Nacional de Seguretat del país més poderós del món. La d'algú que un dia va decidir explicar-ho tot i que ara és un dels homes més buscats pel seu país, pels Estats Units.