Després del superdimarts dels EUA

Fa un parell de setmanes va venir a la Universitat de Girona, a un seminari de Ciència Política, el professor Bruce Jentleson, de la Universitat de Duke, que va ser assessor del candidat del Partit Demòcrata Al Gore i conseller de política internacional del president Barack Obama. Com no podia ser d'una altra manera, el tema central del seminari va ser el procés electoral en curs als Estats Units.

Jentleson creu que el que avui està succeint en aquestes eleccions només pot entendre's com a conseqüència de tres elements que han canviat la fesomia tradicional del seu país. El primer és l'increment sostingut de les desigualtats socials i econòmiques durant l'última dècada; el segon és el fet que la població blanca ha deixat de ser majoria i s'ha convertit en la «minoria més gran» davant les altres minories, l'afroamericana, la llatina, l'asiàtica i l'àrab, que sumades ja són majoria; i el tercer és la percepció dels ciutadans nord-americans que els EUA ja no són la potència mundial indiscutible i que, per tant, està amenaçada la seva hegemonia productiva, comercial i militar.

El resultat de la combinació d'aquests tres elements ha generat un intens malestar en diversos sectors socials, per raons molt diverses. A nivell econòmic l'enuig el manifesten tant els col·lectius empobrits que denuncien la precarització del seu treball com els nou-rics que creuen abusius els impostos que l'Administració els exigeix. A nivell cultural les tensions es manifesten tant pels que creuen que els immigrants estan envaint el país com pels nouvinguts i les minories que denuncien maltractaments, discriminacions i abusos per part de l'statu quo. I a nivell de seguretat destaca l'opinió dels que creuen que els EUA poden ser un objectiu fàcil d'atacs terroristes, si bé fins avui hi ha moltíssimes més víctimes nord-americanes com a conseqüència del permissiu accés a les armes per part dels seus ciutadans que com a fruit d'atemptats.

Com a resultat del que s'ha exposat, actualment un gran nombre de nord-americans estan enfadats amb els seus governants, a qui atribueixen la responsabilitat de tots els seus problemes, tant reals com imaginaris. És per això que podem entendre el fracàs de Jeb Bush i les inesperades dificultats de Hillary Clinton per ser nominada. Pel mateix motiu, també s'entén l'emergència de l'esquerrà Bernie Sanders al Partit Demòcrata, dels republicans ultraconservadors Ted Cruz i Marco Rubio i de l'inclassificable Donald Trump, que es presenta amb un discurs reaccionari, racista, ultranacionalista i antipolític.

No hi ha dubte que aquesta dinàmica antiestablishment és el resultat del malestar exposat, si bé no és privatiu dels ciutadans nord-americans, i el mateix professor Jentleson apunta que els fenòmens de Trump, Cruz o Sanders es poden comparar amb l'enfonsament que ha experimentat el bipartidisme a Espanya o l'ascens del Front Nacional a França o l'UKPD a la Gran Bretanya.

Notícies relacionades

Regeneració contra degeneració

Amb el respecte pertinent, sense dreceres

Amb tot, Jentleson apunta una altra qüestió central. Diu que en les primàries voten un milió de persones, mentre que en les presidencials ho fan més de 130 milions. A la vegada, aquest milió que participa en les primàries és una minoria militant, amb preferències molt més intenses i radicals que la resta de la ciutadania. Arran d'això, apunta que no era tan estrany que fins ara els resultats estiguessin esbiaixats cap a opcions extremes en el cas del Partit Republicà i que hi hagués un notable suport a Sanders al Partit Demòcrata. De totes maneres, el professor de Duke esmena que el superdimarts és l'inici d'una dinàmica d'obertura dels aspirants cap a la resta de la ciutadania, i que això significa el començament d'un canvi de ten­dència.

En el cas del Partit Demòcrata, el superdimarts ha decantat la balança a favor de Hillary Clinton després de les seves clares victòries a Alabama, Arkansas, Geòrgia, Tennessee, Texas i Virginia, i la diferència de 165 delegats respecte de Sanders. La qüestió, no obstant, és el dilema present al Partit Republicà, en què si bé Trump ha aconseguit guanyar en set estats, Cruz podria imposar-se com a candidat si Rubio renunciés a favor seu i li cedís els delegats que té. Amb tot, Cruz i Rubio tampoc són moderats ni gaudeixen de la confiança de l'aparell republicà, sinó que representen el Tea Party. Així, mentre Hillary comença a dirigir-se a la totalitat dels 130 milions de votants, els republicans encara estan lliurant una batalla entre dos candidats ultraconservadors i un que representa l'antipolítica. En aquesta situació, tot fa suposar que Hillary anirà agafant avantatge.