Caure bé

«Mira que em caus malament, però tot i així coincideixo al cent per cent amb l'últim article que has escrit, així que el compartiré a les meves xarxes socials avisant, això sí, que em caus molt malament». L'escena es repeteix cada vegada que publico alguna cosa que toca consciències, ànimes, cors o simplement os. I jo que me n'alegro, escolta. Al final, reconèixer la contradicció pròpia és el principi per superar els teus prejudicis. No t'ho prenguis malament si m'importa un rave. Sobretot, perquè jo no escric per caure bé a ningú. Ni aparec als mitjans per caure bé a ningú. Ni faig res del que faig per caure bé a ningú. No suporto el sentiment de caure bé. Ni tan sols quan a mi em passa amb alguns. Com a qualsevol persona m'agrada agradar, però, per favor, no ho confongueu amb caure bé.

Caure bé no és agradar. Agradar suposa un procés de prova i encert, significa que el que has rebut et convenç encara que sigui només al paladar. Caure bé és diferent. Una decisió irracional i independent de l'enteniment o la raó. No sé què té, però em cau bé. El meu nucli amigdaloide, el mateix que fa centenars de milers d'anys m'avisava del perill abans que fos conscient del perquè, decideix per mi i jo l'expresso com si fos una cosa de què estar orgullós. Romanticisme endarrerit fins al plistocè. No tinc motius fundats ni racionals per emetre aquest judici, però tant me fa, he decidit absoldre aquesta persona o condemnar-la per les mateixes no raons, si he decidit que em cau malament. I a partir d'aquí, l'efecte halo que suposa l'atribució de tota mena de virtuts o defectes associats. Els magistrats saben molt bé que no poden deixar-se portar per les fílies o fòbies que despertin els acusats, perquè s'exposen a cometre delicte de prevaricació.

Ser fluix de cor

Caure bé ha sigut i segueix sent el mal endèmic d'aquest país. Ha sigut el mal de molts i segueix sent consol de tontos. A Rajoy li queia bé Alfonso Rus. Te quiero, coño. I Bárcenas sé fuerte. I Rita Barberá me ha dicho que es inocente. Ara no ho volem recordar, però hi va haver un temps en què Jordi Pujol li queia bé a pràcticament tothom a Catalunya. I també ens queia molt bé el rei campechano.

Notícies relacionades

Rajoy: "He parlat amb Rita Barberá i és innocent"

Rajoy a Rus: "Alfonso, t'estimo, cony; els teus èxits són els meus èxits"

Que algú et caigui bé -o malament- és ser fluix de cor. Anar per la vida amb els ulls embenats per un mateix. Deixar d'escoltar el que la realitat et crida. Aquesta realitat que diu que si coincideixes amb algú quan s'expressa, això és que potser no te n'havies format un judici adequat i estàs a punt de desterrar un prejudici.

Però és clar, és molt més fàcil dir que segueix sense caure't bé qui pensa igual que tu. No fos cas que caiguis malament als que encara ni s'ho han qüestionat.