Sentint Matas, ¿de debò que pot governar Rajoy?

He vist, novament, Jaume Matas, amb el nou trasplantament del petit aparell per sentir-hi més bé. L'he vist declarar, i sentit, és clar, sentit, i encara se'm posen els cabells de punta pensant que aquest home està en llibertat. I pensant que va ser president de les Balears. I pensant que va ser ministre, ¡atenció, que Déu n'hi do!, de José María Aznar. I que, havent fet el que ha fet, no sigui a la presó on, en menys de quinze minuts, van ficar els titellaires.

He vist Matas i l'he vist amb tanta desimboltura, amb tanta cara, amb tant d'atreviment que encara no entenc com Mariano Rajoy i tots, tots, els dirigents del PP que van fer un petó per on trepitjava aquest individu encara pretenen enganyar-nos a seguir governant Espanya. O el que sigui.

He sentit Matas, un paio que encara té pendent innombrables causes del 'cas Palma Arena', i segueix passejant-se i disfrutant de les platges de Mallorca. I, el pitjor, he sentit Matas que deia, un altre cop, ¡Déu méu! ¡horrorós!, que tot el que va fer ho va fer “per interès públic”. El mateix argument que utilitzen els socis de l'Institut Nóos per justificar els seus actes i altres projectes.

Pot ser que a seva vida s'hagi distanciat, pot ser, però la sensació que hi ha a Mallorca és que els noms i casos (i fantasmes, i deliris de grandesa, i creure's éssers superiors essent uns paios qualssevol) de Matas i Iñaki Urdangarin segueixen molt units. Tots dos vivien en palauets que ja no poden disfrutar. I tots dos van creure que n'eren mereixedors, malgrat que cap dels dos s'ho podia pagar.

Són molts els que asseguren que tot va començar quan el matrimoni Matas, Jaume i Maite Areal, van visitar la casa del seu advocat, Joan Buades. Aquella nit, diuen fonts pròximes a la parella, va canviar la vida de l'exministre d'Aznar. Sobretot quan Maite va entrar al vestidor ‘nou setmanes i mitja’ de Buades i va veure la quantitat de vestits, camises, corbates i sabates alineades com cal, impecables, que hi havia en aquell armari de miralls i fustes nobles. Expliquen que, al sortir d'aquella mansió, Areal li va dir a Matas que no tenia sentit que el seu advocat visqués més bé que ells. I allà va començar tot.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Maite no va guardar mai els diners en llaunes de Cola Cao, com la que va desenterrar la policia al jardí d'Antònia Ordinas, amb part dels 200.000 euros que s'havia quedat de diner públic. Tampoc ho va amagar sota el matlàs com feia ‘La Paca’, aquella cap del poblat de Son Goleo que va entrar a la presó cridant “semos inocentes” després de ser castigada per traficar amb quilos i quilos de cocaïna. Maite va començar a gastar a sac, en or i brillants, a la Joyeria Alemana i en escombretes per al vàter del ‘palauet’, que costaven gairebé mil euros. I, no només va fer això, sinó que també es va encarregar que ho sabés tot Palma, tot Mallorca.

I, ara, el seu marit, un que era president i ministre, diu que tot va ser per “l'interès públic”. I ho diu per no anar a la presó, d'on no hauria d'haver sortit mai.