Espolsar el país

«L'objectiu era contractar Urdangarin i tot el que vingués d'ell sense discutir-ne el preu… Les directrius les donava el president balear… i ni es discutia si els treballs s'havien realitzat o no». ¿Diu la veritat el penedit Pepote Ballester, amic o examic ja de Jaume Matas, des del banc dels acusats a Palma? Almenys, ho sembla. Nena, espolsa l'alfombra i ventila l'habitació, que entri aire net i s'emporti la brutícia. Aquella frase de les nostres àvies avui recorre Espanya. Veiem una germana del Rei i filla de rei, Cristina de Borbó, asseguda al banc dels acusats; el seu marit, Iñaki Urdangarin, unes cadires més enllà, i al davant, qui va presidir les Balears i va acabar a la presó, Jaume Matas.

I ha sigut aquesta mateixa setmana que Jordi Pujol declarava a l'Audiència Nacional: «No em sento especialment orgullós d'això», admetent davant el tribunal que va posar al seu nom un compte a Andorra per protegir el seu fill Júnior de les possibles demandes econòmiques per part de la seva nora en el procés de divorci. Des d'aquell 25 de juliol del 2014 en què l'expresidentde la Generalitat va fer pública una carta justificant un suposat llegat del seu pare, tots sentim una profunda decepció. Queda per demostrar-se el que el jutge afirma -que la família actuava com una organització- i on es repartien beneficis de negocis relacionats amb el cobrament de comissions, però, sigui com sigui, no resulta gens edificant haver de veure que qui ha rebut la confiança d'un país no l'ha sabut preservar.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

El millor de tot és que la gent ha dit prou. S'acaben aquells temps heretats de la dictadura, on l'arbitrarietat campava al seu aire en tots els espais on habita el poder, on la «voluntat del rei» (en sentit figurat o no) era llei. Potser per aquesta nova exigència social, que s'ha atipat de veure mantes que cobrien complicitats i alfombres que ja no podien donar més de si, estem escandalitzats pels casos confessos o denunciats d'alguns -pocs- professors del col·legi dels Maristes de Sants-les Corts que durant anys es van dedicar a abusar sexualment dels seus alumnes. Aquell silenci, aquella impunitat.

Rita Barberá s'amaga

Ens queda encara el Senat. Qui va ser la longeva alcaldessa de València, Rita Barberá, busca refugi a la Cambra alta. Tota la cúpula del PP municipal ha caigut per escàndols de corrupció. Però, com que està aforada, a Rita Barberá no se la pot jutjar ni ara, ni davant la possibilitat d'unes noves eleccions. Quan espolsem el país costa respirar, però és l'única manera de poder tornar a edificar. Hi estem posats.