Quan havíem de fer 'bona lletra'

Explica Begoña Arce que, a Londres, un nen musulmà de 10 anys va ser interrogat per la policia, sospitós de terrorisme. Anava a una escola primària i encara no sabia prou l'anglès. El fet és que en una redacció volia escriure «casa adossada», però hi va posar «casa terrorista». L'escola va córrer a cridar la policia, que va córrer a la casa del nen i es va emportar l'ordinador portàtil per examinar-lo. Una cosina de la criatura va dir que allò que hauria de preocupar el professor és l'ortografia.

Em sembla que ara es parla poc d'ortografia, que en els meus temps d'escolar era una assignatura que es considerava important. S'exigia fer bona lletra i no fer faltes, no escriure amb b allò que s'havia d'escriure amb v, i a l'inrevés. «¡Amb b de burro, noi!», podia dir, irritat, el professor.

En el meu temps d'advocat d'ofici, és a dir, d'atenció gratuïta a gent desvalguda, em vaig trobar amb algunes persones de cultura més aviat elemental. Recordaré sempre, amb afecte, aquella dona apallissada pel marit que un dia em va enviar una carta d'agraïment que començava així: «De se haria...» El que desitjava es va fer possible.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Potser el meu interès, des de petit, per les lletres i les paraules, molt abans de sentir-me escriptor, va fer que no tingués problemes ortogràfics. I fer una bona lletra, és a dir, clara i regular, era una objectiu que gairebé tots aconseguíem. Després de la màquina d'escriure han vingut els ordinadors. És el triomf de la lletra mecanitzada, que no permet dubtar si allò és una m o una n. Però amb una lletra ben clara, que apareix impecablement dibuixada a la pantalla, també cometem errors.

Conec un metge que escriu les receptes a mà. M'agrada aquesta prescripció tan personal. El que passa és que a vegades no puc desxifrar què em recepta. El farmacèutic sí que ho sabrà. ¿És que hi ha una ortografia secreta? Dic al farmacèutic: «M'hauria de donar això». I ell em dóna, efectivament, «allò». L'ortografia apresa a l'escola no em serveix.