EN CLAU EUROPEA
Serveis públics en perill
El Tractat TiSA que negocia Brussel·les privarà els països de capacitat legislativa
Juntament amb el polèmic Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) amb els EUA, la Comissió Europea està negociant molt més en secret un tractat de liberalització radical dels serveis: el Tractat de Comerç de Serveis (TiSA) que afecta 50 països. Aquest tractat té conseqüències encara més negatives per als europeus i privarà els països de la seva capacitat per legislar i protegir els drets dels ciutadans i els treballadors. Els textos filtrats fins ara posen en perill els serveis públics, dilueixen les regulacions bancàries i mediambientals i perjudiquen les petites empreses nacionals.
El Parlament Europeu va tornar a reclamar a la Comissió Europea el 18 de gener una «protecció total» dels serveis públics, els drets dels treballadors i consumidors i la capacitat legislativa dels països. «Els nostres serveis públics han de quedar inequívocament exclosos, el nostre dret a legislar totalment preservat i els nostres drets fonamentals i laborals salvaguardats», va assenyalar la ponent del text adoptat en el comitè de comerç internacional, l’eurodiputada conservadora Viviane Reding.
El Parlament Europeu estima que les clàusules plantejades per la Comissió Europea són insuficients i deixen molts forats que soscaven els serveis públics, els drets ciutadans i la capacitat futura de legislar, fins i tot en els serveis financers, responsables de la crisi que encara pateix Europa.
Contra les regulacions
Els textos del TiSA filtrats, per exemple, limiten la capacitat d’aplicar mesures de regulació macroprudencial financera a entitats estrangeres, promouen harmonitzar a la baixa les regulacions, prohibeixen els controls de capitals en les crisis financeres, obliguen a permetre la venda de qualsevol producte financer actual o futur i impedeixen adoptar normes contràries als principis desreguladors del tractat.
L’Eurocambra reclama una «exclusió clara i explícita» del tractat de tots els serveis públics i d’interès general, inclosos els subministraments, la sanitat, l’educació, la protecció social, la seguretat social i els audiovisuals. A més a més, exigeix clàusules que preservin de forma «legalment segura» el dret de la UE i els seus estats de mantenir, adoptar i modificar qualsevol regulació d’interès públic i de protecció de dades personals. Com en el cas del tractat comercial amb els EUA, el Parlament Europeu està exclòs de la negociació, però la futura entrada en vigor de cada un d’aquests tractats està supeditada al seu vot favorable.
La negociació del tractat TiSA es va iniciar el 2013 a iniciativa dels EUA i les grans corporacions. En la negociació hi participen 50 països i es desenvolupa al marge de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i del Tractat General sobre Aranzels i Comerç (GATT). A més dels 28 països de la UE, els altres són: els EUA, el Japó, el Canadà, Noruega, Suïssa, Liechtenstein, Islàndia, Turquia, Israel, el Pakistan, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong, Austràlia, Nova Zelanda, Maurici, Mèxic, Xile, Colòmbia, Costa Rica, el Perú i Panamà. L’Uruguai i el Paraguai han abandonat la negociació i els EUA han vetat la Xina.
L’objectiu del TiSA és liberalitzar tots els serveis i promoure la privatització dels serveis públics. Juntament amb el tractat comercial amb els EUA, pretén una desregulació massiva en tots els àmbits i desmantellar de cop normatives que protegeixen els ciutadans i els treballadors, com denuncien els sindicats i multitud d’organitzacions socials.
El Tractat TiSA suprimirà els límits a la participació estrangera en empreses nacionals i donarà a les grans multinacionals una posició dominant en els contractes públics, en detriment de les empreses locals i entitats socials.
Serveis liberalitzats
Notícies relacionadesL’estructura del tractat facilita la privatització dels serveis públics, ja que tots els serveis queden liberalitzats tret que figurin detallats en una llista d’exclusions nacionals. El tractat inclou unes clàusules que prohibeixen als estats adoptar en el futur noves regulacions restrictives, reintroduir barreres comercials o renacionalitzar serveis privatitzats. Les disposicions de liberalització total s’aplicaran a més «als nous serveis» que encara no existeixen.
El tractat TiSA també permetrà a les companyies enviar el seu personal als països on prestin els seus serveis. Per contra, el tractat no inclou disposicions contra l’evasió fiscal, ni unes regulacions financeres bàsiques, com denuncia el senador australià Peter Whish-Wilson.
