IDEES

De llistes i de llestos

Encara no hem sucumbit del tot a les modes que allisen el panorama de l'edició

1
Es llegeix en minuts

En les hores tendres del 2016, aprofitem l'onada del 2015 per comentar les llistes dels millors llibres de l'any passat, tan seductores com arbitràries. Al comparar les seleccions dels diferents mitjans de comunicació, t'adones que allò que les uneix no és l'actualitat estricta, sinó la falta de coincidència. És a dir que, per sort, fins i tot no hem sucumbit del tot a les modes que allisen el panorama de l'edició. Agafem la llista d'EL PERIÓDICO, per exemple, confegida amb els vots de 60 crítics, periodistes i columnistes. Aquest any el llibre més votat ha estat  'Puresa', de PuresaJonathan Franzen, una novel·la que sol sortir, en diferents posicions, a la majoria de llistes. Excepte a la seva ciutat d'origen: a la tria dels deu millors llibres del 'New York Times', tan influent, Franzen no hi ha tingut cabuda. En canvi, sí que hi surt 'H de halcón', de Helen Macdonald,H de halcón', de Helen Macdonald, que aquí és un èxit de vendes i una predilecció de molts llibreters, però no ha arribat al top 10.

Notícies relacionades

Un altre nom que surt a totes les llistes que he consultat, de sis països diferents, és Karl Ove Knausgard amb els diversos volums de 'La meva lluita', però sempre en quart o cinquè lloc: com un Ringo Starr. Una prèdica similar tenen els francesos Michel Houellebecq, amb 'Submissió', i  'Emmanuel Carrère' amb 'El regne, i els diferents títols de Svetlana Aleksiévich, publicats a corre-cuita després que guanyés el Nobel, també l'han feta una assídua. El ball de noms continua, l'exotisme viatja. Entre els seleccionats pel setmanari 'Die Welt', a Alemanya, hi ha  'Cómo me hice monja', de César Aira, i 'La Repubblica', a Itàlia, tria 'El impostor', de Javier Cercas, i 'Reparar els vius', de Maylis de Kerangal -novel·la que va guanyar el premi Llibreter, però que estranyament ara ja no surt a cap llista-. I als Estats Units ara descobreixen els contes de Clarice Lispector.

Ja es veu que els interessos són volubles a tot arreu, amb un pes de les traduccions, però el que sorprèn de les llistes a Espanya és la presència gairebé anecdòtica dels autors propis -en català i castellà-, oblidats o relegats a llocs discrets. Entre poc i massa.