Un llapis de punta dura

1
Es llegeix en minuts

El narrador és un exitós guionista de cinema que dedica 19 anys a escriure la Gran Novel·la sobre la destrucció d’Europa. No aconsegueix donar coherència als seus papers dispersos, però intenta convèncer un agent literari que té material per a una obra mestra. Amb l’angoixa de qui obre un expedient que pot exculpar o incriminar, mostra el molt que ha escrit i reflexiona en els seus errors. El resultat és una espectacular indagació del procés de creació literària. El fracàs del protagonista és el triomf de Gregor von Rezzori.

En fragments de la novel·la que «no va ser», destaca un retrat de l’Europa devastada. Davant aquelles cases ferides per metralla, el narrador sent que ja ha vist l’escena. En l’excepcional versió de José Aníbal Campos: «Coneixia aquells contorns ben definits que semblaven dibuixats a punta de plata, aquell colorit edematós, l’aquarel·la del polsegós groc dels murs i l’antic vermell de les teles trossejades. Algun cop, presa de patiment, l’havia acollit en mi… Però ¿quan? ¿On? Quan ho vaig recordar, l’assumpte em va afectar tant que vaig estar a punt de caure del meu airejat seient sobre el mur. Eren els mateixos contorns, dibuixats a llapis de punta dura amb la minuciositat del diletant, la mateixa aquarel·la edematosa dels matussers estudis que el caporal Adolf Hitler (llavors més compromès amb l’art que amb la política) havia estampat al seu llibre d’esbossos durant la primera guerra mundial a França: granges tirotejades sota la llum del setembre…».

Notícies relacionades

Els dibuixos de Hitler prefiguren la seva obra posterior; el germen de l’ultratge ja està en el mal gust i el vacil·lant ofici del pintor. Oskar Kokoschka lamentava haver competit contra Hitler per una beca de pintura: «Si hagués guanyat, no hauria destruït Europa», comentaria anys després.

El narrador de La muerte del mi hermano Abel és un mal artista d’una altra mena: dilapida el talent sense donar-li estructura. Això permet a Rezzori escriure una novel·la mestra sobre la impossibilitat d’escriure una novel·la.