L'agnòsia catalana

Setembre del 2012. La Generalitat acaba d’acollir-se al FLA, però el president Artur Mas nega que hagi acceptat la intervenció de l’Estat i reclama un pacte fiscal: «Si em trobo en una situació així, convocaré eleccions». Novembre del 2015. Mas sosté una tesi diametralment oposada: «L’autonomia tal com l’havíem conegut s’ha acabat». En efecte, des del moment que Catalunya va demanar el rescat estatal, el juliol del 2012, va perdre l’escassa autonomia que li quedava; el gir independentista de CDC sempre va ser, així, un exercici d’escapisme.

    Mentre Junts pel Sí negocia amb els anticapitalistes de la CUP perquè recolzin la investidura de Mas, el president en funcions convoca sense publicitat el Cercle d’Economia per calmar l’inquiet empresariat. Primer el Parlament proclama la ruptura amb Espanya i es declara desobedient davant un Constitucional «deslegitimat»; després al·lega davant el mateix tribunal la innocuïtat de tan solemne declaració. Deixarem aquí el seguit d’incongruències no per falta d’exemples, sinó d’espai per enumerar-les.

    La política catalana pateix des de fa uns anys un episodi sever d’agnòsia que la incapacita per reconèixer la realitat. L’abisme entre les declaracions i els fets és tan gran que, dos mesos després del 27-S, els que amb el 47,8% dels vots van donar per guanyat el seu plebiscit encara no han aconseguit formar Govern. I les forces que van concórrer juntes a les autonòmiques, per optimitzar el seu resultat i iniciar la desconnexió d’Espanya, ara es presenten per separat a les espanyoles brandant idèntic argument.

Notícies relacionades

El Parlament al·lega al TC que la declaració de ruptura no té efectes jurídics

Mas intenta reconstruir els ponts amb l'empresariat

    Els catalans tenen dret que els expliquin la veritat. Que la meitat de l’electorat no pot imposar a l’altra meitat el seu model de país. Que sense recursos per pagar nòmines i factures, desconnectar de qui les abona és missió impossible. Que la unitat sobiranista no s’ha trencat ara; sempre va ser una impostura.

Girar full

Assumir que s’ha promès el que no es podia complir no és una tasca grata per a cap polític. Però, abans de prolongar una farsa abocada al fracàs, més valdria girar full d’aquest tràngol, mitjançant unes eleccions.